La batalla de l'Ikea
Els alcaldes de Tarragona i Reus han fet de la qüestió de si l'Ikea al Camp s'instal·larà a un o altre terme municipal (que no a una o altra ciutat) un tema de prestigi, de rendibilitat electoral i, sobretot, de fer calaix, que molta falta els fa. La gent assisteix des del balcó a l'espectacle pensant que, si ve el magatzem, millor i els és igual on. Els botiguers del ram remuguen, com és la seva obligació i el seu costum, perquè el magatzem suec els tocarà el crostó. Els més o menys ben intencionats omplen diaris predicant, en el desert, que amb aquestes coses ens hauríem de posar d'acord els de Reus i els de Tarragona i no ser tan rucs d'encarir sense necessitat el producte. Però això de posar-se d'acord només passa quan hi ha benefici per a tothom o a la força, quan hi ha tanta gana que no hi ha més remei o t'obliguen. I el cas d'Ikea no és cap d'aquests.
El que no explica ningú és que les propostes de Tarragona i Reus són, ara per ara, manifestament il·legals per incompliment de diverses normatives urbanístiques i comercials. Però això és igual. Tothom sap que, quan convé, les normes es fan flexibles com la goma, i a la fi, es pot fer realitat el que amb la llei a la mà seria a priori impossible. Només cal recordar el parc comercial de les Gavarres, amb govern convergent; El Corte Inglés, al qual s'està fent molt llarg arribar a l'estiu; Metrovacesa a Reus, o la zona comercial de Vila-seca quan ha manat el PSC.
