Sumar per fer-ho possible
Han estat ben curioses algunes de les reaccions a l'editorial de Jordi Pujol en què planteja la disjuntiva entre independència o rendició. N'hi ha que fan veure que el fet no tindrà gaire incidència. Hi han vist una estratègia pensada, emprant una rejovenida versió del doble llenguatge convergent, per reforçar la retòrica del govern català en un moment en què caldrà arribar a acords pressupostaris amb el govern de l' Estat. D' altres, amb el pas encara canviat i una visió molt curta de la jugada, s'han mostrat desconfiats i no han fet cap gest de complicitat davant d' una conversió que els hauria de reforçar, en què només han vist un impediment per al seu reforçament partidari. Tot plegat sorprenent, quan l'eix del relat que planteja és “si s'ha d'acceptar mansament que es condueixi el país a una situació d'insignificança”. Com que la resposta ha de ser negativa, seria bo que tot el catalanisme polític, el que té representació i mes enllà, es plantegés sumar des de la pluralitat. El full de ruta necessitarà més reflexió si es vol aconseguir augmentar la confiança social davant els que tenen por de qualsevol salt al buit. Pujol ho diu amb claredat: mentre no coneguem el camí, reforcem-nos internament. No es tracta de cridar més fort, sinó de raonar i convèncer per aconseguir més complicitats. Felicitem-nos els que compartim el mateix diagnòstic; si volem sumar per fer-ho possible és obvi que l'editorial ens hi ajuda.
