L'endemà del dissabte

Hi ha un subgènere humorístic que consisteix en aquelles cites de polítics que demostren, més enllà del més petit dubte, la seva ignorància esbalaïdora del món en què volen fer el paper de manaires elegits. Com ara les de l'inoblidable Dan Quayle (vicepresident dels EUA, 1989-1993), que va proclamar coses com “ja és hora que la raça humana entri al sistema solar” i “he pres bones decisions en el futur”.

L'hereva actual de Dan Quayle, Sarah Palin, ha anat encara més enllà. El 2008 –el mateix any que va demostrar, sense voler, que no llegia cap diari– va declarar que faria el que fos necessari per “guanyar la guerra contra l'Iran”. A finals del 2010, quan Corea del Sud va ser bombardejat, declarava: “Hem d'ajudar els nostres amics nord-coreans”. A més, el seu domini de l'anglès és tan precari, que sovint fa servir mots inexistents, uns lapsus que ha defensat tot comparant-se amb Shakespeare: “Ell també inventava paraules: és motiu de celebració!”.

Els polítics europeus solen tenir més nivell –fins i tot Berlusconi sap que Kim Jong-il no és un aliat seu–, de manera que cal baixar a les clavegueres polítiques del continent per trobar una ignorància semblant a la de Quayle o Palin. Vet aquí Nick Griffin, per exemple, el líder del British National Party (a la BBC, abril de 2010): “Un dels símptomes de ser anglès...és ser blanc”. O bé: “He canviat la meva opinió [sobre l'existència de l'Holocaust, que abans negava], però no us puc dir per què”. A casa nostra, d'altra banda, en una entrevista ja notòria a La Sexta, el Nick Griffin català, Josep Anglada, després d'afirmar que tots els àrabs haurien de viure “en Marruecos” (cosa que, per cert, multiplicaria la població d'aquest país per onze), va ser preguntat per l'entrevistador sobre unes declaracions proislàmiques fetes “fa poc” per Arthur Koestler, un autor citat a bastament per Anglada en un llibre seu (o seu). Anglada, sorprès per aquest canvi d'opinió recent de Koestler, comença a contestar, fins que el periodista li recorda que Koestler es va suïcidar el 1983. Tenim la gran sort que a Catalunya, les possibilitats que Anglada arribi al poder són mínimes (llevat que els vigatans sucumbeixin a una psicosi col·lectiva el 22-M). Palin, d'altra banda, podria ser la presidenta del país més poderós del món, l'any que ve.