Opinió

L'APUNT

Just, periodista

Sempre he considerat Just Manuel Casero una mica responsable que jo avui em dediqui i em guanyi la vida en el món del periodisme local. Quan ja feia uns anys que ell havia deixat Figueres i s'havia instal·lat a Girona, veia la necessitat que s'informés sobre l'Empordà, des del territori. En vam parlar i després d'algunes trobades a casa seva a Pont Major, em va animar a començar a escriure a Presència. Va ser una etapa apassionant en què, primer de la mà d'en Just i després fent tàndem amb Joan Francesc Burgas (amb el pseudònim Bouvard i Pecuchet), vam desembarcar a la revista gironina que dirigia Narcís-Jordi Aragó, amb una sèrie d'articles que retrataven la Figueres dels primers anys de la transició democràtica. Avui coincidint amb els trenta anys de la mort d'en Just, no puc deixar de tenir un record i agrair a qui va ser el meu mestre la paciència que va tenir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.