Societat de recomanacions

Estàvem acostumats –abans que esclatés aquesta crisi imparable– a la tutela paternal del govern, a les promeses de bancs i caixes que ens servien festes, cases i vacances sense afrontar cap esforç, com si la vida fos un somni de triomf fàcil que, finalment, ha resultat ser un esclavatge lligat a hipoteques i crèdits. Però la desbandada ens ha trobat desmotivats i amb poca capacitat de reaccionar.

Estem habituats a la tutela. Cada dia desenes d'experts de diversos sectors emeten pronòstics i valoracions: anàlisis econòmiques, recomanacions mediambientals, socials i sanitàries... Els uns ens avisen de les proporcions de la crisi, els altres ens aconsellen que circulem a vuitanta per hora, que mengem aliments frugals i ens protegim de les onades de fred o beguem líquids quan fa molta calor, evidències que qualsevol animal fa per instint, sense el do suprem de la paraula i l'enteniment.

Vivim en alarma permanent, amb la mirada desviada dels assumptes més importants que ens planteja la vida, disposats a escoltar els consells de torn. A la nostra societat pesa molt la influència de la publicitat oberta i encoberta. No hi ha dia que no rebem un bombardeig de recomanacions creuades.

Només a tall d'exemple, aprofito un correu que he rebut per resumir allò que els experts en alimentació m'aconsellen que prengui cada dia: he de menjar una poma per augmentar el ferro, una taronja o dues mandarines per obtenir vitamina C, a més de beure llet de soja per millorar la digestió i una tassa de te verd per prevenir la diabetis. Al llarg del dia em cal prendre dos litres d'aigua –que hauré de desbeure– i un iogurt que porti L.Cassei defensis, que ningú no sap ben bé què són però si no en prens més d'un milió diari pots perdre el món de vista. Necessito ingerir Omega3 –si no menjo peix blau– perquè el metabolisme funcioni bé i, de tant en tant, un vas de vi negre per prevenir els infarts. I un altre de vi blanc per al sistema nerviós (potser sí que en faci cas). I sobretot cal que mengi molta fibra i faci de quatre a sis àpats diaris, lleugers, mastegant bé els aliments, cent vegades per ser exactes (fent un petit càlcul, per menjar necessito cinc horetes al dia). I després de menjar la poma, la fibra, el iogurt i cadascun dels àpats corresponents m'he de rentar les dents, si em queda esmalt per afrontar-ho. És important que dormi vuit hores, a més de les cinc que dedico a menjar i les vuit hores de jornada lectiva (ja són vint-i-una). Me'n queden tres per bellugar-me en transport i descansar, però cada dia hauria de meditar uns vint minuts, caminar durant mitja hora, llegir el correu electrònic, fullejar els diaris i escoltar les notícies per estar informada (una horeta més) i mirar ni que sigui fent zàping algun dels programes televisius que surten a l'APM (una altra hora).

Tot plegat deu sumar de moment unes 23 hores i cinquanta minuts. També he d'estar per la família (dues hores per tenir la consciència tranquil·la) i atendre la intendència (una hora). Ja són més de vint-i-sis.