Tòxics

Quan el Banc d'Espanya i les autoritats econòmiques calculen l'impacte de la febre del totxo sobre l'economia cometen un greu error d'excés de confiança. Perquè només parlen de l'exposició de les caixes i dels bancs als anomenats actius tòxics, als préstecs que difícilment cobraran mai. I no tenen en compte un altre factor que perjudicarà l'economia durant dècades, i és que per culpa d'aquesta mateixa febre molts milers de joves van abandonar prematurament les aules. Per què estudiar i sacrificar-te si apilant maons ja guanyaves una bona picossada? Diners i cap sacrifici. Aquests són els valors que algunes televisions difonen des de fa anys. I, a més, per què estudiar si després, amb un títol a la butxaca, no sempre tens una feina digna?

Ho han llegit vostès mateixos: per fi l'Estat espanyol és líder en alguna cosa. En abandonament escolar. I també en atur juvenil, dues variables molt relacionades. Resulta que 31 de cada 100 joves renuncien a tenir una formació mínima. I, per tant, ells mateixos es tanquen portes. No podran aspirar a cap feina de qualitat quan arribi la recuperació; que arribarà, mal que els pesi a les aus de mal averany que invoquen el desastre i la tenebra per assolir el poder.

Hi ha un exemple sagnant a Múrcia. Una empresa petroliera hi fa una inversió, però ha de cobrir bona part dels llocs de treball amb mà d'obra portuguesa. És que els autòctons no estan prou qualificats. És el futur que espera als joves de l'Estat espanyol, Catalunya inclosa, si no canviem de rumb. Tot i que temo que per a una franja d'edat ja fem salat.