Artur Mas

President, amb tot el respecte, no entenc el teu dilema. És públic i notori que jo estic ben embolicat amb la consulta de Barcelona del 10 d'abril, i potser això m'ho complica encara més. El cas és que em costa comprendre que dubtis si aniràs a votar o no. Quin és el problema? Segons dius, no és cap dilema entre el sí, el no i el vot en blanc; això dius que ho tens resolt. Dius que el dilema radica en el mateix fet de votar.

Juraria que de no votar en diuen abstenir-se, i que jo sàpiga és el primer cop que et planteges abstenir-te en una cita a les urnes. La veritat, se'm fa de mal pair que el meu màxim representant no acabi de decidir-se, quan al damunt es tracta de la pregunta més important que ens podem arribar a plantejar. Ha costat molt arribar al punt on som, el d'abraçar el dret a decidir. On és l'obstacle, doncs?

La pregunta del referèndum divideix, al·legues, i aquí et dono tota la raó. Em sap greu, però les preguntes ja ho tenen, això, sempre que puguis triar respostes diferents. Si només hi ha una opció, l'interrogant té la virtut de no dividir, però té el defecte de deixar poc marge de llibertat. D'altra banda, la divisió d'opinions no sempre porta a la brega, oi que no? I ja que hi som, em corromp un neguit bàsic; quan vinguin les municipals, què faràs? I a les espanyoles? I en qualsevol altra ocasió? Una convocatòria política exigeix triar, i sempre acaba en divisió de vot. També t'abstindràs? Necessito resposta, ets el meu president. Ben cordialment.