Les paraules d'un poeta

Mentre espero que es publiqui la traducció de Solar, l'última novel·la de Ian McEwan, aprofito per llegir Dissabte, publicada el 2005, després d'Expiació i abans de La platja de Chesil.

Dissabte transcorre a Londres el 15 de febrer de 2003, el dia de la manifestació contra la invasió de l'Iraq que va aplegar centenars de milers de persones a Hyde Park. El protagonista és un neurocirurgià de quaranta-set anys que no té cap crisi laboral ni de parella, al contrari: se sent raonablement feliç. Si hem llegit altres novel·les de McEwan ja sabem que la felicitat és tan sols el pròleg del dolor, de manera que no ens estranyem quan un malalt mental irromp a la mansió del doctor i amenaça la seva família amb un ganivet.

Ian McEwan té, entre altres virtuts, la de la construcció d'escenes, on sap congregar una versemblança que és fruit de la laboriositat. A Dissabte es mostra minuciosament capaç d'introduir el lector en un partit d'esquaix, en un concert de blues o en una operació quirúrgica. Però amb la laboriositat no n'hi ha prou. El que té de memorable l'escena del malalt mental és que aplega tots els fils que han anat sorgint al llarg de la novel·la: la relació entre pares i fills, la legitimitat de la violència, el poder de la literatura, les excuses de la crueltat, la vella lluita entre les ciències i les lletres.

L'especialitat de McEwan (Aldershot, Anglaterra, 1948) és el diàleg entre la innocència i la perversió. Si Expiació és una novel·la terrible sobre la maldat fraternal, i La platja de Chesil ens mostra fins a quin punt la ingenuïtat pot ser malsana, Dissabte se centra en la responsabilitat dels privilegiats. Finalment, però, el que s'imposa a partir de l'escena del malalt mental és la força de la poesia, representada pel poema Dover Beach, de Matthew Arnold: el que no pot aconseguir la informació, ni el sacrifici, ni la fe, ni la desesperació, ho aconsegueixen les paraules d'un poeta del segle dinou. El poema és l'únic que calma l'atacant, és l'argument que necessita el neurocirurgià, i finalment és el salconduit que facilitarà la vida del delinqüent. De les novel·les i narracions que he llegit de Ian McEwan –capaç de deixar-nos clavats a la butaca de pur horror–, Dissabte és la més clara i reconfortant.