Gasolina per a Anglada
El diari porta només aquells robatoris diguem-ne característics: els comesos amb violència, quan el delicte ha estat executat amb enginy manifest, etcètera. Però se'n cometen molts més, moltíssims: al barri on visc, que no té res de particular, el veïnat compta no pas les cases on han robat, sinó les que (encara) no han estat assaltades. I el personal està molt emprenyat. I no hi veu solució: el mecanisme llei (polítics), jutges i policia, és el que tenim: el responsable –la policia menys– d'allò “d'entren per una porta i surten per l'altra” fins, algú, arribar a acumular impunement dotzenes –centenars!– de delictes. Surt tan barat delinquir, que l'evidència ensenya que resulta –sovint?– gratis. I el contribuent no entén que robar –no parlem pas d'algun esporàdic cas de necessitat– pugui convertir-se en una manera de viure. I no sembla pas que el Congreso –democràcia i esquerra/dreta espanyoles– es proposi d'intervenir-hi. De més que una part important d'aquest delictes són comesos per immigrants, persones a qui la irresponsabilitat política de la dreta i l'esquerra espanyoles han permès de venir sense cap sedàs i en desmesura, i ara alguns dels arribats es troben amb dues coses: dificultats per sobreviure i un sistema de repressió del delicte que, comparat amb els seus països d'origen, és un tip de riure. Gasolina per a Anglada. Bona part dels votants de Le Pen també votaven esquerra.
