El tren és la llibertat
Sembla que darrerament, tant des dels poders públics com des de la societat civil, es comença a estar més compromès amb el tren. No hi ha dubte que un mitjà de transport ecològic, força segur i, relativament, bé de preu hauria de ser més ben valorat pel conjunt de la població i dedicar-hi més inversions en manteniment. De tota manera encara caldrà lluitar molt contra els tòpics i les mentides manipuladores, ja que alguns potents mitjans publicitaris, al servei del lobby automobilístic i petrolier, i les dinàmiques equivocades del passat ens volen fer creure que el cotxe és la llibertat; però això és completament fals (accidents, cost del combustible i les assegurances, problemes per aparcar, robatoris, etc.). Per contra, el tren –sobretot el tren convencional– representa una forma de reagrupament social moderna i sofisticada; un lloc de convivència, en què s'evita l'estrès diari. Sense cap gènere de dubtes, la mobilitat del tren convencional representa l'autèntica llibertat davant del vehicle privat; el qual, ara i aquí, ha esdevingut un problema greu: una forma arcaica i poc eficaç de mobilitat. Massa vegades representa l'agressivitat més primària elevada a l'enèsima potència. El tren és la llibertat, tot i que hem de fer possible que, a més, esdevingui la justícia social i l'equilibri territorial. Ara i aquí cal blindar el tren convencional de totes totes.
