El centre del món
Aquest dia que s'inaugurava la línia del tren d'alta velocitat Figueres-Perpinyà, als convidats no els costà gens ni mica de trobar la nova estació de Perpinyà que han anomenat, a glòria i memòria de Salvador Dalí, “El centre del món”. Els inauguradors lineals van saltar del tren i ja hi van ser. Però, ai manyac, si vostès han d'anar a la dita estació en algun transport que no sigui el tren...!
El dia abans de la inauguració precisament, érem a la zona del Castellet i vam voler anar a la nova estació. Les voltes amb cotxe que vam fer per la vila de Perpinyà no tenen ni fi ni compte. És clar que ara els accessos estan en obres, cosa que complica i allarga el desplaçament, però no hauríem imaginat mai l'obligatòria gran marrada per arribar-hi. I un cop arribats, ni un punyeter aparcament enlloc; ens vam haver de conformar amb la contemplació pura (i ràpida) d'aquells cossos arquitectònics de colors variats, espectaculars i curiosos, amb la inscripció en català “Centre del Món”, en una vila on el catalanisme hi és subjacent i adjectivador. Hi ha perpinyanesos que fan confessió de catalanisme i tot cofois ho diuen així: “Moi, je suis catalan...!”. L'endemà, aquí, al Centre del Món, hi hagueren discursos i parlaments a dojo; aquesta sovintejada confusió entre la política i l'exercici de l'oratòria, deu ser perquè l'acció (o la inacció) sempre té por de veure's injustificada.
