El cassó

Penso en aquella foto de l'última tribu desconeguda de l'Amazones que vam veure per televisió i que van publicar molts diaris fa uns dies. Els indis miren cap amunt perquè els està fotografiant una avioneta del Departament d'Afers Indígenes del Brasil. Dos tenen un arc; un altre, el que sembla una llança; el de més al mig, un coltell molt gros. En un costat, hi ha un cistell ple del que diuen que és mandioca i papaies. Al fons, una altra cistella amb una corretja. “Aquests indis no passen gana; hi ha nens: tampoc, no sembla que estiguin en perill d'extinció”, han dit els experts. Però al mig, hi ha un cassó. Els ho asseguro: un cassó metàl·lic de color blanc amb el mànec trencat, d'aquells que tenien les nostres àvies. Què fan aquests indis d'una tribu desconeguda amb un cassó? D'on l'han tret? Per què els diaris no en diuen res? Com el coltell de l'indi del mig, el cassó és la prova que aquesta tribu desconeguda ha mantingut contactes amb altres tribus que estan més en contacte amb el nostre món. L'última tribu descoberta més aïllada de l'exterior no està, doncs, tan aïllada com més d'una de les televisions o com molts d'aquells diaris han volgut fer-nos creure. Entrin a internet i ho comprovin. I ho han fet perquè saben que som nosaltres que ho volem creure així. Nosaltres, sí, sempre pendents de ser els primers a descobrir gent o coses que ningú no havia pogut veure abans. Mirin la foto. Aquells indígenes miren amunt perquè és el primer cop que veuen una avioneta. I a nosaltres? Per què no ens fotografia ningú, mentre estem mirant avall com si fóssim dalt d'aquella avioneta, contemplant una tribu indígena que volem creure que no havia vist mai ningú fins ara?