L'endemà del dissabte

Com que em falten dades quant als moments històrics que Egipte està vivint aquests dies, no em veig amb cor de parlar-ne, per por d'equivocar-me. Aquesta feina ja l'estan fent un munt de comentaristes a tots els diaris, amb una alacritat impressionant.

El que sí que es pot afirmar sense por d'anar errat és que els altres governs de la zona hi han reaccionat d'una manera ben lògica: els dels països àrabs estan rebaixant el preu dels aliments alhora que prometen reformes polítiques a cor què vols, mentre el d'Israel es preocupa per l'ascens possible de partits islamistes als dos únics països veïns (Egipte i Jordània) amb els quals no està en un estat de guerra permanent. L'única reacció que sembla mancada de lògica és la de Hamas: a la franja de Gaza, havia prohibit qualsevol manifestació en solidaritat amb les dels països veïns, fins dijous, quan en va permetre una que consistia –segons The Associated Press– únicament en simpatitzants de Hamas. Per què aquest partit –fundat per un exmembre dels Germans Musulmans egipcis– s'ha comportat com si també tingués por de molts dels seus propis ciutadans?

Una pista podria ser un manifest que un grup d'estudiants de Gaza va publicar a internet a principis de gener i que ha tingut un ressò considerable a tot Palestina. Gaza youth's manifesto for change (disponible a Facebook) és un crit de ràbia per part d'uns joves (la meitat de la població de Gaza té menys de divuit anys) contra totes les autoritats que els limiten la llibertat. Cal llegir el preàmbul en l'original anglès per copsar la fúria que desprèn: “Fuck Hamas. Fuck Israel. Fuck Fatah...”. El text continua: “Estem farts d'aquesta vida merdosa: empresonats per Israel, apallissats per Hamas... durant la guerra vam creure que Israel volia arrasar-nos de la faç de la terra... En els últims anys, Hamas ha fet tots els possibles per controlar els nostres pensaments, el nostre comportament i les nostres aspiracions... Prou tortures, bombardejos i ximpleries religioses... Estem vivint un malson dintre d'un malson... Volem ser lliures, volem viure i volem la pau”. Els autors del manifest –anònims, per evitar represàlies per part de Hamas– acaben preguntant: “És massa demanar?” Que ho preguntin als seus homòlegs tunisians i egipcis, tan bon punt aquests, per fi, tinguin la resposta.