El valor d'Europa

El premi Nobel de Literatura Imre Kertész ha deixat dit: «La llibertat de pensament de què gaudim a Europa és el valor més important.» I tot i el limitat coneixement que tenim del món estem molt d'acord amb l'afirmació de l'escriptor hongarès. Aquests dies torna a tocar parlar d'Europa perquè el 7 de juny hi ha eleccions per escollir els 783 eurodiputats al Parlament Europeu, 50 dels quals corresponen a l'Estat espanyol, que bàsicament es repartiran entre el PSOE i el PP, perquè a les europees hi ha circumscripció única i malgrat les múltiples aliances que fan els partits nacionalistes i els d'esquerres, la dràstica llei d'Hondt els deixa amb una representació testimonial. Però no és només la distribució majoritària dels escons el que preocupa els candidats, el que realment amoïna els participants a la cursa europea és el gran desconeixement que hi ha de la Unió Europea i les dificultats per convèncer l'electorat que no es quedi a casa. Les dades dels comicis del 2004 ja eren molt significatives: gairebé un 60% d'abstenció a Catalunya. Els catalans, que ens definim com a europeistes, quan tenim ocasió d'aportar el nostre granet de sorra optem per la indiferència i la subrogació de l'autonomia política ja que posem les coses fàcils als partits d'àmbit estatal. És cert que la integració europea es fa pas a pas i a vegades dos enrere, però quan el 1950 es va iniciar el procés de construcció europea no es podia preveure que, al cap de 60 anys, 27 països tindrien un Parlament comú i una moneda única i, una vegada s'aprovi el Tractat de Lisboa, un president i un govern amb poders més definits que els actuals. I hi ha més països que truquen a la porta i molts assumptes competencials per resoldre, però l'aposta que s'ha de fer per Europa és inequívoca i irrenunciable.