El nou Trueta

Quan la gent no té diners, no se li passa pel cap fer-se una casa nova. Bé, hi ha excepcions. Aquests anys en què el país es pensava que era xauxa, molts van fer-se la casa nova sense tenir ni un duro al banc i estirant de crèdit. Passada, però, la disbauxa, ara la caixa és ben buida. O pitjor. No tenim diners i, a sobre, en devem un munt als bancs i caixes que, d'altra banda, a causa de tot plegat, estan amb l'aigua al coll. Amb aquestes condicions, que el govern hagi decidit endarrerir sense data la construcció del nou Trueta sembla una decisió encertada. Si no tenim diners, no ens podem fer la casa nova, encara que en tinguem moltes ganes i necessitat. El problema és que la casa actual, l'hospital aixecat als anys 50, ens cau a sobre i, diuen els tècnics, abocar-hi diners fent-hi pedaços, és com llençar-los a un pou sense fons. Què fer, doncs? La lògica ens diu que esperar temps millors. El problema, però, rau en saber quan els tindrem aquí i també, en si som conscients que deixant de tirar endavant el projecte actual, que no és només un nou hospital, no estem provocant que l'arribada d'aquests temps millors s'endarrereixi encara més. Mala peça al teler.