El dret a l'habitatge
La crisi està provocant que molts joves que ja s'havien emancipat tornin a casa. Des de fa temps, cada vegada els ha estat més difícil independitzar-se, perquè la manca de feina o les feines precàries els impedien accedir a un habitatge propi i, més enllà, formar una família. I ja se sap, també des de fa temps, que la majoria de joves que viuen amb els seus pares ingressarien en la pobresa si no fos així. Un panorama que comporta menys fecunditat, i de retruc, més desequilibri en l'estat del benestar. Sí, ja fa anys que l'economia i el benestar individual es deterioren, però quan els fills que ja havien fet un pas endavant han de tornar enrere, és perquè les circumstàncies s'agreugen.
L'absència d'un salari o el fet de tenir-ne un de massa baix fan que l'accés a un habitatge esdevingui inassolible, i no sols pel que fa al jovent. Hi ha moltes persones, soles o constituint una família, que no viuen entre quatre parets i un sostre o que ho fan en condicions vergonyoses. L'article 47 de la Constitució determina que tothom té dret a un habitatge digne i adequat, i que els poders públics han de promoure els mitjans necessaris per fer efectiu aquest dret. Es tracta d'un capítol que fins ara és lluny de complir-se, però vet aquí que el govern basc es mostra dispost a fer-ho. Ja ha presentat un avantprojecte en què el govern podrà imposar un cànon i el lloguer obligatori als habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. Els beneficiaris seran persones amb pocs recursos, a les quals s'oferirà un pis i, si cal, també una prestació econòmica.
Quelcom semblant es va promoure a Catalunya l'any 2004, quan al capdavant de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge hi havia Salvador Milà. L'enrenou que es va produir va ser descomunal. Immediatament se'l va titllar de comunista, de requisador a l'estil soviètic, i ningú no va fer esment del dret constitucional. El projecte es va guardar en un calaix i el conseller no va tardar a ser destituït.
Ara veurem si els bascos se'n surten. Probablement, sí. Sense cap retret, ni entre ells ni per part de fiscalitzadors exògens.
