Les últimes monges
No és cap secret que darrerament falten vocacions i que, als convents i col·legis religiosos, les monges es van fent grans i van desapareixent. A Lloret, des de 1903, hi ha hagut sempre una comunitat de la Immaculada Concepció. En haver vingut de França coneixíem aquestes monges per les franceses, en oposició a les catalanes, que eren les del Cor de Maria. Les concepcionistes eren més obertes i modernes i el seu col·legi ha gaudit sempre de prestigi. Ara, en menys de tres mesos, s'han mort tres monges: sor Neus, als 98 anys, (Carmen Sauleda Roca, filla de Sant Pol); sor Trini, als 83 (María Paz García Martínez, de Villadiego, Burgos), i sor Gràcia, als 89 (Anna Roca Ros, de Figueres). Les dues darreres havien exercit la docència i eren molt conegudes i estimades. Sor Neus, que vingué a Lloret el 1942 i hi tornà el 1987 després d'haver estat destinada a d'altres missions des de 1969, havia fet més feina interior, amagada, al servei de les novícies i de la comunitat, en els treballs discrets que convinguessin. Era menys vista de cara enfora i això ens ha influït. M'adono que, de les seves companyes, n'hem escrit aquests dies extensos articles de record a la revista local, mentre que per a sor Neus no hi ha hagut cap escrit especial. Intento compensar-ho des del diari, ara que no és moda parlar de monges. Seixanta-vuit anys de servei als altres mereixen un acte de justícia.
