Trens de baixa velocitat

Ara que ja funciona oficialment el TAV que travessa la frontera amb França, és bo de recordar que fa 140 anys les coses van anar exactament a l'inrevés. L'any 1862 va circular el primer tren de Barcelona a Girona, i molt més tard va anar fins a Figueres i finalment va arribar a la frontera. Ara, en canvi, la sortida des de Figueres ha precedit en no sabem quants anys la connexió lògica: Barcelona-Girona-Figueres-França. Tot per culpa del tap vergonyós que ha suposat Girona per a la fluïdesa d'aquest procés.

En aquella primera experiència ferroviària, el traçat previst per l'Ajuntament i la Renfe va ser rebutjat pels gironins amb una forta campanya de premsa i una recollida de signatures. El consistori va fer cas de l'oposició popular i el traçat que defensava va ser desestimat en benefici del proposat pels ciutadans. En el cas actual, l'Ajuntament no ha canviat d'opinió perquè molta gent, enlluernada, va acceptar acríticament el regal enverinat del ministre Álvarez Cascos de fer passar els trens per sota el nucli urbà. Però la veu dels qui optaven pel traçat a cel obert per la perifèria no va ser ni escoltada. En cap moment no es va fer cap consulta ni cap enquesta ni cap sessió pública per debatre la qüestió. Ara sí: com que s'acosten eleccions, s'ha organitzat a corre-cuita una audiència per donar explicacions sobre la marxa ja imparable de les obres i s'ha promès la creació d'un fòrum ciutadà per escoltar les opinions dels veïns i respondre les seves preguntes. Com és que no es van atendre ni opinions ni preguntes abans de prendre la decisió bàsica? Com deia la meva mare, “Déu ens guard d'un ja està fet”.

El Tren d'Alta Velocitat, que l'any 2001 l'infaust ministre del PP va prometre per al 2005, avança, paradoxalment, a una velocitat baixíssima. Però el tren de la informació porta un retard de deu anys i sembla que tot just ara ha començat a arribar. Com també deia la meva mare, “quan fou mort el combregaren”.