A contracorrent: Ryanair

L'opinió pública catalana ha construït un discurs dominant, contrari a la companyia Ryanair i a la seva presència als aeroports catalans, especialment al de Barcelona.

En aquest article vull defensar la necessitat dels vols de Ryanair als aeroports de Girona, Reus i Lleida-Alguaire, i l'efecte benèfic que aquests tenen sobre l'economia del territori. També considero la presència de Ryanair a l'aeroport de Barcelona com una conseqüència d'una decisió empresarial en una economia de lliure mercat.

El 2010 Ryanair ha estat la segona companyia aèria d'Espanya, amb 26,6 milions de passatgers, a molt poca distància dels 28,8 d'Iberia; l'any 2009 la distància entre les 2 companyies era d'11 milions. Tot apunta que Ryanair sigui, l'any vinent, la primera companyia d'Espanya.

A Catalunya, amb més de 7 milions de passatgers l'any 2010 (4.615.000 a Girona,1.645.000 a Reus, 740.000 a Barcelona i uns 26.000 a Lleida.) també és la segona companyia. Atès que Ryanair aquest any només ha operat 4 mesos a Barcelona, l'any 2011 serà amb seguretat la primera companyia de Catalunya.

Qualsevol govern que es preocupi pel país i la seva economia ha d'estar interessat a mantenir aquest important nombre de passatgers, la meitat d'ells turistes que aporten divises i activitat a les nostres poblacions. Només els insensats poden pensar que es pot prescindir de Ryanair. Només els ignorants poden fer discursos reclamant la disminució dels vols d'aquesta companyia a Reus, Girona o Lleida.

El discurs corrent, molt desinformat, diu: “La companyia Ryanair i el low cost són nefastes, el seu creixement es basa en un servei deficitari i en les subvencions públiques que reben”. La realitat és que Ryanair és la companyia aèria més eficient, i que rep ajuts públics i privats, com altres companyies, d'acord amb la normativa comunitària que els permet per a la promoció dels territoris.

En aquests moments els costos operatius de les principals companyies que operen a l'aeroport de Barcelona-El Prat són en cèntims d'euro per seient posat a la venda: Lufthansa: 8,9; Iberia: 7,8; Spanair: 6,7; Vueling: 5,2; Easyjet: 5,0; i Ryanair: 4,2.

Com es pot veure en aquestes dades, Ryanair és la que té una millor estructura de costos i per això és tan temible, sobretot per les companyies que no han fet els deures. Vueling (Clikair) va ser la resposta que va haver d'impulsar Iberia per reduir costos i competir en el mercat i es defensa bé, Spanair encara té els deures a mig fer.

El govern de Catalunya ha impulsat diverses línies d'ajut en forma de crèdit o d'injecció de capital a Spanair, l'última d'uns 20 milions d'euros ja per decisió del govern de CiU. Jo no qüestiono els ajuts a aquesta companyia sempre que hi hagi un objectiu estratègic i un límit a les aportacions. He dit repetides vegades, també als actuals responsables del govern, que les administracions públiques no poden aportar els més de 300 milions que es demanen per llançar els vols de llarg recorregut.

Si comparem els 4 milions de passatgers que porta Spanair a Barcelona amb els 4,6 milions que Ryanair porta a Girona o els 7 que arriben a Catalunya, hauríem de pensar que la petició i el preacord signat entre l'AGI (entitat promotora de l'aeroport de Girona, constituïda per la Cambra, la Diputació i la Generalitat) i la companyia irlandesa i pel qual aquesta es compromet a portar un mínim de 4 milions de passatgers l'any a canvi d'uns contractes de promoció de rutes per valor de 7,5 milions d'euros, és molt beneficiós per a Catalunya. També són raonables i necessaris i d'acord amb la normativa europea els convenis de promoció, ja signats a Lleida i a Reus.

L'estratègia aeroportuària de Catalunya s'ha de basar en la potenciació dels vols de connexió i llarg recorregut a Barcelona, per assentar les bases del Hub i per la promoció de vols turístics i les companyies de baix cost a Reus, Girona i Lleida. En l'anterior etapa de govern vàrem negar qualsevol ajut a Ryanair, Easyjet o altres companyies de baix cost per volar a Barcelona, en canvi vàrem promoure la constitució de societats i fons d'ajut públic-privat per a la promoció dels vols als aeroports regionals.

El nou equip ministerial i els gestors d'Aena, també han estat sensibles a aquesta estratègia catalana, i han augmentat les tarifes dels aeroport de Madrid i Barcelona, per fer-los menys atractius a les companyies de baix cost, i en canvi, ha disminuït les tarifes de Girona i Reus per fer-los més atractius

Els beneficis per al territori de Girona, Lleida o Tarragona- Reus dels passatgers de baix cost són molt elevats. Es calcula que un passatger de Ryanair gasta uns 95 €/dia, i que la mitjana d'estada és de 4 dies, per tant cada passatger gasta i deixa uns 380 €.

En xifres absolutes els turistes que arriben a través de l'aeroport de Girona injectarien més de 760 milions d'euros, i els de Reus, uns 200 milions. Els passatgers de Ryanair aporten més de 1.300 milions d'euros a Catalunya. Crec que estan molt ben emprats els pocs milions públics i privats destinats a l'atracció d'aquests passatgers.

L'actual govern de CiU diu que en aquests moments de crisi cal concentrar els pressupostos a potenciar l'economia productiva. La primera indústria catalana és el turisme, que representa un 12% del PIB, a les comarques gironines la millor inversió és la que es destini a la promoció del sector turístic, que representa un 20% del seu PIB, i la més efectiva és la que vagi a captar l'arribada de turistes que utilitzen l'aeroport Girona-Costa Brava.

Reus i Lleida ja tenen signats compromisos de promoció dels vols, falta Girona. Espero que el nostre govern no ens falli i que no ens deixarà a la intempèrie.