L'estalvi del Tramcamp
Les inevitables retallades de tota mena de despesa pública –o gairebé tota– han arribat també a un dels grans projectes del Camp. L'anomenat Tramcamp, un híbrid de tren i de tramvia, que havia de relligar bona part dels nuclis urbans del Camp de Tarragona, haurà d'esperar. No és especialment greu. Les grans inversions –i aquesta ho és– tenen un temps de maduració, i s'han d'emprendre amb unes mínimes garanties de seguretat i de continuïtat.
Ara bé, no hauríem de menystenir l'esforç de planificació i de previsió fet. I seria bo que no l'aparquéssim. Si avui no podem fer el Tramcamp –i no podem– almenys prenguem les precaucions necessàries perquè puguem demà passat. Definim traçats tant com es pugui, i reservem aquests terrenys de l'ocupació, no fos cas que, quan ens hi puguem posar, s'hagin omplert d'edificis i d'infraestructures que ens ho facin impossible. No és un exercici estrany ni car. Si el TAV s'ha pogut fer és perquè, fa vint anys, la Generalitat es va avançar i va fer una primera reserva de terrenys, que va facilitar les coses. I les rondes de Barcelona es van començar a dibuixar als anys seixanta, vint anys abans de fer-se realitat. Estalviem, doncs, tot el que calgui, però no fem estalvis que es mengin les tovalles. Planificar, pensar les coses, a mitjà i a llarg termini, no és car. I, si es fa bé, permet estalviar de veritat.
