Renovació a la carta

1. Josep Guardiola

Sense dubte, el primer títol del 2011. El tècnic del Barça, com no podia ser d'una altra manera, continuarà un any més. Està a casa, en el millor club, amb la família contenta, amb la seva gent... sobretot, amb la seva gent. Per això, per les formes de la seva renovació, la figura de Guardiola encara es fa més gran. Primer ha volgut assegurar el futur del model garantint les renovacions dels seus futbolistes, des de Sergio i Pedro fins a les properes de Pinto, Abidal i, esperem, Alves. Després ha guanyat la continuïtat de tots els seus ajudants, qüestió bàsica per a ell i difícil de digerir per la política d'austeritat del club. Finalment, amb tot resolt, ha fet el pas en la setmana sense partit del Barça en dimecres. I seguint aquesta política de donar importància a tot excepte al que és seu, Pep signarà el nou contracte en la següent cita del calendari sense futbol entre setmana, és a dir, el proper dia 22. Així és un plaer.

2. Real Madrid

Les pregàries blanques no han servit per a res. Es veu que les santedats també es vesteixen de blaugrana. Guardiola ha renovat. Un drama. La casa blanca fa massa temps que va de cul. Totes les actuacions van encaminades a contrarestar el que es fa des de Barcelona: Ronaldo, l'anti-Messi; Xabi, l'anti-Xavi; Mourinho, l'anti-Pep... La darrera florentinada ja parla de Cesc com a solució a la falta d'identitat madridista. És a dir, ni Ronaldo, ni Xabi ni Mou. Res ha pogut amb el projecte d'un Guardiola que, més enllà dels títols, deixarà la seva empremta en la història del futbol per haver construït un equip capaç de fer el joc més estètic i el més pràctic, d'atacar com un gran i defensar com un petit i, a més, és capaç de renovar-se permanentment per superar els paranys muntats pels equips rivals. Ara toca Cesc. Pobre Cesc.

3. Espanya

La grandesa de l'obra de Guardiola es veu també en la selecció espanyola. Atesa la novetat, Espanya va ser capaç de guanyar l'europeu i el mundial. Del Bosque es va fer marquès a còpia de no complicar-se la vida: «Aquests del Barça juguen de nassos, els poso a tots i a guanyar!», va pensar. I li va anar bé. Però ara comencen a aparèixer les defenses numantines i a causa de l'eliminació dels espais, la selecció espanyola comença a tenir dubtes: derrotes humiliants contra l'Argentina i Portugal i victòria pírrica contra Colòmbia. I què ha fet Del Bosque? Primer, continuar posant com més jugadors del Barça millor i, després, situar Iniesta de fals 9. Us sona? Primeres mesures blaugrana per a la crisi de joc espanyola. Evidentment no és suficient... perquè el model Barça és força més complex.

4. Nou contracte

Veient el que veiem, doncs, no és estrany que Guardiola renovi quan i com li doni la gana. I per un any, que és el que vol ell i no la junta (i tot el barcelonisme). L'entrenador vol ser lliure en cada moment, i Rosell i companyia no tenen ganes d'haver de patir i de lluitar cada any al voltant de la decisió de continuïtat de la persona més important en tot aquest majúscul èxit barcelonista. Les polítiques són les polítiques i les polítiques estan per portar-les a terme. I així ho estan fent..., però tot el que faci referència a Guardiola en queda al marge. Ell és la clau de tot plegat, per la forma i pel fons, per la qualitat i per la quantitat. Felicitats al barcelonisme i per molts anys!