I ara, qui paga el cafè?
Talment, l'economia marca tots els habitacles de la política, i l'actual situació econòmica posa en qüestió moltes de les decisions del govern, totes amb la contradicció del que cal i del que es pot. Els pressupostos manen i som en hores baixes, i quan es retallen els pressupostos es dificulta tota l'acció pública. Estem instal·lats en aquest punt.
En temps de vaques grasses no venia d'un pam, i en una Espanya amb molta gana acumulada s'adopta la barra lliure, des del govern de l'Estat fins al més petit dels municipis. Calia fer moltes coses i es posà mans a la feina. Però la planificació comportà clarobscurs i es duplicaren serveis, es malmeteren recursos i s'inflaren plantilles. Encara es fou generós en subvencions i gens gasius a satisfer reclamacions ciutadanes de tota mena. De tot això, cal recordar l'autoproclamació de l'estat de les autonomies. Era voluntat del govern de Suárez reconèixer l'existència i els drets de les nacionalitats històriques, tres en el conjunt de l'Estat. Constituïda la comissió constitucional, la primera idea semblava marcada per aquesta voluntat, però els assoliments democràtics eren tendres i sobre la comissió planava el desconcert de l'estament militar i la poca disposició de l'exèrcit de reconèixer un mapa autonòmic que retornés a una formulació feta per la derrotada república. Difícil, doncs, dibuixar el mapa del 1978 igual que el del 1936, i aleshores Martín Villa sortí amb l'invent del cafè per a tothom i amb la proposta de les disset autonomies. Cafè calentó, tothom content i posada de llarg de l'estat de les autonomies. De la nova consagració autonòmica en fa trenta-tres anys.
Disset autonomies comportà multiplicar per disset molts serveis i anivellar moltes competències. Una bona picossada, en temps d'alegries. Però ara han vingut les vaques magres i els retalls de moltes coses. I la realitat demostra que és molt complicat mantenir serveis multiplicats per disset i fer quadrar un mapa autonòmic propi de casa rica. Cal retallar i això crea tensions i desconfiances.
La cafetera és mig buida i el cafè s'haurà d'administrar amb cura. Mantenir l'actual estructura exigirà consensuar qui pagarà el cafè.
