La contra
Comarques tarragonines i Terres de l'Ebre
El volum número 3 de la ‘Geografia Literària' del professor Llorenç Soldevila confegeix una aguda i vasta antologia d'imatges i textos capaç de descriure els nostres territoris
El títol que duen aquestes ratlles és, de fet, el d'un llibre que m'ha arribat fa molt poc a les mans i que he llegit, contemplat i assaborit –gratituds a part– amb gran satisfacció i amb el posterior propòsit de no abandonar-lo mai més. Es tracta, com el seu nom indica, d'un llibre que s'ocupa –al meu entendre amb constants encerts– de les nostres comarques; és a dir, que explica les nostres comarques. I ho explica a través de la literatura que molta gent d'aquí ha anat destil·lant a través d'una colla d'anys fins a la més coent actualitat i que, en conjunt, són els que constitueixen el que en diem la nostra època.
El seu autor és el professor Llorenç Soldevila, doctor en filologia catalana, titular de la Universitat de Vic, mestre i considerable escriptor, notable estudiós, treballador infatigable de rigor modèlic. Soldevila elabora amb una gran ambició justament avalada, una geografia literària sobre la gent i les terres del nostre país i ho fa confegint una aguda i vasta antologia d'imatges i textos que formen una àmplia i paradoxalment concentrada fórmula capaç de descriure i d'expressar els nostres territoris amb la millor claror. I això és, en principi, la Geografia Literària, de Llorenç Soldevila, editada des de Pòrtic, que es fa extensiva en una bona part de terres catalanes, el volum 3 de la qual és el que correspon als de l'àrea coincident a la de la present edició d'aquest diari.
Aquest volum 3 que he vist i contemplat –després d'haver llegit i contemplat sense abandonar-lo el volum 1 dedicat a les comarques barcelonines– va dedicat al professor Magí Sunyer, de la Universitat Rovira i Virgili, i compta amb un més eloqüent pròleg del doctor Josep Murgades, de la Universitat de Barcelona. Em sap greu seguir escrivint sobre l'obra que m'ocupa perquè, sense que aquesta sigui –confio– la meva debilitat, veig que se m'acumulen els adjectius i les lloances tant si són referides a l'obra com a l'autor i em dol només per ells –autor i producte–, perquè ningú, ni el més remot lector, pugui creure que són objecte d'uns elogis gratuïts dels que s'han sofert en diferents epidèmies. Només voldria dir que desitjo fermament que, pel bé general, aquest llibre –aquests llibres– siguin vistos i assaborits per moltíssima gent. Que no es cregui ningú que aquestes obres resultin simples antologies literàries ni col·leccions d'imatges reconegudes. Llorenç Soldevila ha creat un conjunt –escollint de forma oportuna i clarivident textos (literaris) i grafies (fotogràfiques, la majoria) i vivificant-lo amb els seus comentaris– per a revelar, jo diria que en profunditat, com és el país, per a oferir-nos la seva imatge –fidel i suggeridor– del nostre país. El doctor Murgades en el pròleg parla de “l'afuada capacitat de veure-hi més, i diferentment, sols feta possible gràcies a l'art”.
I ja com en una mena d'epíleg només voldria afegir que aquestes obres són, paradoxalment, a la vegada àmplies i minucioses. Vull posar un exemple per a mi plenament satisfactori. Llegint les pàgines dedicades a la ciutat de Tarragona em sembla veure-la esplèndidament explicada, sense faltar-hi res. I llavors em trobo un fragment del senyor Pin i Soler, de la novel·la Jaume, que participa en l'esplendidesa general, on, a més, explica minuciosament i, per fi, per a mi, de forma del tot il·lustrativa, difícil de localitzar, quina cosa eren i representaven a les nostres costes les botigues de mar, arreu desaparegudes, no gens ressenyades i enlloc definides. Pin i Soler explica com eren i com es feren fonedisses les botigues de mar tarragonines de la vella i genuïna platja de Tarragona que van desaparèixer amb la gran platja en ser traslladat el Serrallo més a l'interior a causa de la construcció del port modern.
Aquesta fortuna excepcional d'oferir reunides globalitat i detalls convincents reforça encara més la singular qualitat de l'obra present de Llorenç Soldevila.