Agné

Ja hi tornem a ser. No és que no volguessis parlar en castellà; és que no volies matar el teu idioma. Vas ser ferm i vas preferir marxar d'una roda de premsa abans que renunciar a la teva parla. A Osca? O sigui Huesca? Sí senyor, a Osca/Huesca. De fet, tu que ets de naixement aragonès, de Mequinensa en concret, no veus cap contradicció entre ser en terra aragonesa i parlar català. Els que veuen fantasmes són els altres; els que se senten agredits són els monolingües.

Ara tenim, Raül Agné, la síndrome aquella de la formiga i l'elefant. Encara ens faran creure que la llengua catalana és una formiga imperialista i ferotge que vol carregar-se l'idioma espanyol, un elefant transoceànic que no cau derrotat ni davant l'anglès. Ens ho volen fer creure només perquè tu, formiga decidida i valenta, t'has plantat davant de l'elefant i no t'has deixat trepitjar com fan quasi totes les formigues.

La defensa del nostre idioma no ens durà a la independència, això és clar. L'hem defensat fins
i tot sota les dictadures militars, amb gran tenacitat, i no tenim plena sobirania. Però el que ens pot dur a la llibertat total és l'obsessió dels ignorants per atacar la nostra llengua. Només que la tractessin com l'anglès o el portuguès, els indígenes estaríem pacificats i no saltaríem. Però quan a la societat catalana hi hagi milers i milions d'Agnés enutjats, indígenes i nouvinguts, no hi haurà qui ens aturi. Que ho sàpiguen. Mentrestant gràcies, senyor entrenador, per ensenyar-nos com es poden anar fent flexions.