Enyor d'un segle

Dijous proppassat va fer cent anys al dia de l'aparició de l'Almanach dels Noucentistes. Una fita, en principi, en la història tipogràfica del país. Destinada a posar en carn gràfica i textual allò indicat en el títol: el calendari d'aquell 1911. Però que, gràcies al bon fer artesanal de l'estampa de Joaquim Horta, i al ventall de col·laboracions literàries i artístiques que, amb Eugeni d'Ors al capdavant, van concórrer-hi, s'acabà convertint en un document ideològic i plàstic de primer ordre, amb valor de manifest fundacional. D'aquella plèiade d'intel·lectuals i de polítics protagonista de la revolució conservadora (valgui l'oxímoron) sobre què s'ha bastit part substancial de la Catalunya contemporània.

Si aquest no és ara evidentment el lloc per assajar-ne cap síntesi valorativa ni menys descriptiva (massa noms i massa gruix de tot plegat per a tan poc espai), a què treu cap llavors aquí ni que sigui tan sols de recordar-ho?

Doncs, primer de tot, i des d'un cert minimalisme cínic, ajuda a omplir la columneta i a distreure dos minuts l'hipotètic lector que aquesta tingui. Però també serveix de pretext per expressar tot un enyor. No pas d'aquell món d'un segle enrere; car és de poc seny creure que qualsevol temps passat fou millor, ens adverteix ja l'Eclesiastès (7, 10). Sinó tot l'enyor d'una galàxia: la gutenberguiana. La immediatament anterior a la de McLuhan i a la de Bill Gates. La feta de tinta i paper, endreçada en prestatgeries i en biblioteques. Tangible, ensumable, acaronable. Suport i plataforma de transmissió cultural en vies de revestir més d'afinitats amb les taules cuneïformes que no pas amb la dimensió digital dels nostres dies.

Tornant a l'Almanach: no cal dir com aquest és consultable a la simple invocació de sant Google ora pro nobis. Res de comparable a fer-ho, però, en format llibre. En l'original o en la reimpressió de 1980, a cura de José J. de Olañeta i estudi introductori de Francesc Fontbona. Pura delícia!