D'Arpitània a Girona
Arpitània és una comunitat nacional repartida entre tres estats i delimitada cardinalment per les franceses Grenoble i Lió, la suïssa Lausana i la italiana Vall d'Aosta. El topònim deriva d'Arp (els Alps), perquè el territori s'estén com una anella al voltant del Mont Blanc. Té com a llengua pròpia el francoprovençal, encara que el professor Gustave Tuaillon, de la universitat de Grenoble, proposa anomenar-la arpità.
Com totes les llengües trepitjades pel jacobinisme, l'arpità pateix molt a la banda francesa, però a la setantena llarga de municipis de la Vall d'Aosta s'està recuperant sorprenentment. La setmana passada, una delegació cultural arpitana va presentar el seu país a la seu barcelonina del Centre d'Agermanament Occitano-Català. S'hi va parlar en català i en arpità, naturalment. És que podia ser d'una altra manera? Quan un delegat va presentar la poetessa Patrizia Lino (“terra soleillaye / terra travaillaye [...] terra soupla desot le pa de Sen Pere...”) s'hi va referir com “el resultat de l'esforç en les campanyes a l'escola”. Ella, però, va matisar amablement: “Esforç? Escola? Bé, diguem que és l'amor a la terra...” D'un amor tel·lúric com aquest, tan llis i rellevant alhora, de vegades en surt un poema. Però d'altres, ja veus, una roda de premsa que dignifica un entrenador de futbol i prestigia la ciutat on entrena.
