Paga i calla

La cara satisfeta d'Elena Salgado, vicepresidenta econòmica del govern espanyol, és gairebé tan explícita com les seves paraules: senyor Mas, si vol diners, que els paguin els catalans. I els ecos del centre de l'Univers, que ressonen a províncies, repeteixen: “Per què todos los espanyoles” han de pagar el vostre endeutament?” Però poques vegades algú pregunta: “Per què tots els catalans han de pagar els deutes dels espanyols?” Salgado, amb les seves paraules, advoca per una separació: “Vosaltres” i “nosaltres”. Ja us apanyareu, diu. Però pagueu-nos els vostres impostos, com pertoca. En definitiva: que som part d'Espanya per pagar. El principi de solidaritat és unidireccional.

Els ecos provincians repeteixen com lloros: no tinguéssiu delegacions al món, no haguéssiu volgut policia autonòmica, no us haguéssiu entestat a defensar la vostra provinciana llengua... Això de les delegacions “com si fossin ambaixades” és esperpèntic, sobretot quan penses què es gasta l'Instituto Cervantes en els escriptors espanyols, o quan penses què paguem d'unes ambaixades incapaces de respondre als turistes espanyols a Egipte quan va començar l'admirable revolta; el fet de voler policia, miri vostè, va néixer quan governava Felip V, que va ser qui va arrasar físicament i cívica el nostre país, i pel que fa a la llengua, és, com a mínim, tan antiga com la seva i exterminar una llengua és un genocidi cultural. I això, aquests ecos, ho repeteixen mentre Madrid construeix entre aplaudiments i en plena crisi un tram del TAV que els connecta dues estacions, veges si s'haurien de fatigar anant d'un lloc a l'altre, i ho diuen quan Europa s'escandalitza que Espanya tingui la xarxa de TAV més extensa i més cara del món (heu llegit Espanya, capital París, de Germà Bel? No? Doncs correu a comprar-la i llegiu-la àvids avui mateix).

En resum si “vosaltres” (és a dir els catalans) teniu problemes, doncs pagueu-ho de la vostra butxaca; si “nosaltres” (els espanyols) tenim problemes, ens podeu donar La Caixa i tots els cabals que us queden. Que no ho havíeu entès? Doncs és rar: funciona així des de fa tres segles. I el tontos útiles diem: “Asserena't, asserena't!”.