Les promeses de Zapatero generen més desconfiança

La bateria de propostes econòmiques de José Luis Rodríguez Zapatero en el debat de política general no va convèncer les altres forces polítiques i, tot i haver estat ben rebuda per la patronal, ha generat inquietud entre els contribuents i els sindicats, que esperaven més garanties per als desocupats. La soledat política de Zapatero es va evidenciar en el debat i la majoria de partits van coincidir que les seves promeses generen molta desconfiança. Si s'analitza alguna de les noves mesures econòmiques, es veu que el president del govern espanyol torna a contradir-se de la mateixa manera que quan negava l'existència de la crisi tot i que era de domini públic. Es vol rebaixar l'impost de societats a les petites empreses, la qual cosa ara té poca importància perquè no es guanyen diners i les dificultats són per mantenir el negoci. S'anuncia que s'acabarà desgravar per la compra d'habitatge per les rendes que superin els 24.000 euros, quan el problema és que bancs i caixes financin la hipoteca i més quan els ingressos són baixos. Es va acabar el pla Prever perquè s'havia rejovenit el parc automobilístic i ara s'embolica tothom –fabricants i governs autònoms– en el pla Vive, quan moltes comunitats autònomes tenen la caixa ben buida. Per no parlar del nou model de finançament. Anuncia que el Consell de Política Fiscal i Financera es reunirà abans del 15 de juny, com si això fos garantia de res, i ja és la setena data que dóna des del 9 d'agost del 2008, i ha incomplert totes les anteriors. Ahir Chaves ja parlava del 15 de juliol. A banda del PP, els portaveus de CiU, el PNB i ERC van mostrar-se cansats de les promeses de Zapatero, van ser molt crítics amb la seva gestió i els catalans van incidir en l'incompliment de l'Estatut.