El nanofutur del món
“La bioenginyeria podria consumar algunes de les promeses més eixelebrades de la ciència-ficció, i tot gràcies a robots invisibles que treballarien a nivell nanoscòpic”
Als minaries de Xile que havien quedat fatalment atrapats a les fondàries se'ls van fer arribar uns mitjons teixits amb una microfibra de coure que evitava la proliferació de fongs i bacteris als peus. Gràcies a aquest nou teixit nanotecnològic els treballadors de la mina San José van poder aguantar 69 dies amb més confort. Lluny de ser un teixit de ciència-ficció, qualsevol de nosaltres ja pot adquirir centenars de productes fets a partir de nanotecnologies, des de mitjons com els esmentats, que, també fets amb plata, faciliten molt la vida dels diabètics i dels corredors de fons, fins a cosmètics, i en el futur seran aliments, detergents i materials de construcció, i també xips moleculars, els que canviaran els ordinadors o actuaran com a medicines.
Les nanotecnologies s'estan introduint de manera massiva en les nostres vides. I tot deriva d'una constatació: els materials que coneixíem —l'or, el carboni…— es comporten de manera diferent manipulats a escala nanoscòpica. Molts afirmen que a partir d'aquesta nova branca de la ciència s'està operant una vertadera revolució, una manera inèdita d'abordar els problemes mèdics o la vida quotidiana —el canvi climàtic!— que haurà de canviar radicalment les nostres societats, fent-nos fer un pas endavant tan contundent que moltes de les nostres preocupacions quedaran obsoletes.
Una quarta Revolució Industrial, després de la tercera revolució, informàtica, de la segona meitat del segle XX? Sí, davant de totes les promeses de la tecnociència val més romandre escèptics, però és ben difícil no deixar-se emportar per l'entusiasme –o fins i tot per la ingenuïtat més embadalida– després de visitar el Parc Científic de la Universitat de Barcelona i sentir alguns dels experts en nanotecnologies que investiguen, creen i treballen amb aquests nous materials. Són un plegat de científics catalans, americans, italians i israelians, i asseguren que en un període de deu anys –com a molt– la nanotecnologia mèdica podrà crear nanosensors que detectaran, per exemple, les cèl·lules malaltes de càncer i les podran destruir una a una; o teixits de molècules amb senyalitzadors que podran ordenar a les nostres pròpies cèl·lules mare que es transformin en cèl·lules òssies, cardíaques, etc. i regenerin el nostre propi teixit danyat sense possibilitat que el cos les rebutgi.
Tot això és certament al·lucinant. Les nostres projeccions cap al futur sempre ens mostraven un món amb robots que ens feien la vida despreocupada i agradable, però el segle XXI ens pot portar una sorpresa: la bioenginyeria podria consumar algunes de les promeses més eixelebrades de la ciència-ficció, i tot gràcies a robots invisibles que treballarien a nivell nanoscòpic (una mil milionèsima part d'un metre). I potser el més sorprenent és que tot això s'està treballant des d'aquí, des d'equips científics que investiguen a Catalunya i que possibiliten la creació d'empreses capdavanteres que exploten i patenten aquestes noves possibilitats de desenvolupament tecnològic.
Fins aquí l'idil·li: parlem de les amenaces, dels problemes ètics i ecològics. De fet, a mesura que es coneixen les implicacions de les nanotecnologies creix el seu refús per part d'alguns sectors relacionats amb l'ecologisme, per exemple, grupuscles que ja han intentat boicotejar les investigacions afirmant que les nanopartícules o els nanorobots deixats a lloure poden ser un desastre per als recursos naturals, i fins i tot poden implicar una amenaça semblant a la de les bombes nuclears que tants de malsons provocaren durant la guerra freda (la nanopols tòxica). A més, són les controvertides empreses dedicades també als transgènics les que més inverteixen per fer possibles les nanotecnologies, les quals tenen el seu paper en un possible nanoarmament mortífer o en la contaminació per nanopartícules, com ara la que acompanya els mitjons dels minaires, que deixen anar ions de plata i coure que poden embrutar encara més el mar i arribar als peixos i després a l'alimentació humana.
La Unió Europea ha dedicat més de 3.000 milions d'euros a la investigació en el camp de les nanotecnologies, així com a promoure el debat social. Europa deu imaginar que el futur anirà per aquí, i és així com també ha creat el projecte Nanoyou, adreçat als alumnes de secundària –també, des de Catalunya, l'institut de secundària de Sant Just Desvern és un dels tres centres pilots de tot l'Estat–, i tot perquè els joves coneguin aquests nous estris i el seu funcionament, i es formin en un debat més equànime.
La nanotecnologia. Triomfalisme cientista o realitat a l'abast? Perill indomable o hipòtesi industrial prometedora? Haurem de seguir atents. L'enormitat del futur se'ns presenta a nivells invisibles.
