La dignitat d'Agné

Estic gairebé segur que a Raül Agné, entrenador del Girona FC, no li interessa gaire la política i encara menys els polítics. I també estic força convençut que mai no ha dedicat gaire temps a pensar si Catalunya seria millor amb la independència o sense. Agné deu fer com fan tants altres ciutadans: viure la seva vida de la millor manera possible i, si pot ser, amb tranquil·litat, tot i que això és una mica difícil sent, com és, un entrenador de futbol, un bon entrenador de futbol.

De vegades, però, passa que una persona del carrer, algú que no té com a prioritat a la vida la defensa dels drets d'aquest país, topa amb la intolerància, topa amb aquells que mai no acceptaran que Catalunya tingui una història, una identitat i una llengua pròpies diferents de l'espanyola. Agné va poder comprovar l'altre dia a Osca que allò que pot ser normal en un país normal, contestar a una pregunta en la teva llengua, en la mateixa que la del periodista que te la fa, pot ser considerat a Espanya una provocació.

A Osca, l'entrenador del Girona no va fer res més que el que fa des de fa ja temps Pep Guardiola, respondre a cada periodista en la llengua en què li fa la pregunta. Semblava que aquest costum ja estava bastant arrelat, però es veu que a Osca encara no. Sigui com sigui, Agné va donar exemple d'integritat, fermesa i dignitat. Va demostrar que és una persona, nascuda a Mequinensa i que viu a Girona, que estima la seva llengua i el seu país, i que els defensa quan són menystinguts.

Fóra bo que, ara que en Raül ha esdevingut el centre de la polèmica sense buscar-la, no se sentís sol, que no el deixéssim sol ara que les crítiques li cauran arreu d'Espanya. Fóra bo que la directiva del Girona FC, que tan bé porta el club en tants aspectes, no mirés cap a un altre costat quan el seu entrenador dóna la cara per Girona i per Catalunya, i fóra bo, ja per acabar, que, en el partit de divendres contra l'Alcorcón, els gironins que assisteixin al camp rebessin Agné amb una gran ovació i expressessin, amb pancartes, senyeres, estelades… que molts estem orgullosos del nostre entrenador.