Contradiccions i resposta

Una vegada en una reunió en què jo reclamava el respecte al dret a l'autodeterminació, una eminent jurista em va dir que ja ens vam autodeterminar el 1978 en aprovar la Constitució. ¿Cal recordar encara el procés de la transició política després de la mort de Franco i els condicionants antidemocràtics en què va transcórrer? ¿Cal recordar, per exemple, que –cas únic a Europa– els exministres de la dictadura van formar un partit polític (el de Los siete magníficos) que va condicionar el procés? ¿Cal recordar l'intent de cop d'estat del 1981?

En una altra reunió, un altre eminent jurista, defensor acèrrim de la Constitució, em deia que el terme nació com a principi polític originari de la sobirania era un terme del segle XIX i que avui no tenia sentit. ¿Com és que aquest jurista defensa aferrissadament una constitució que es fonamenta “en la indisoluble unidad de la nación española” ( article 2), i això no li mereix cap crítica?

El responsable màxim del Partit Popular va fer unes declaracions no fa gaire, referides a la immersió lingüística a les escoles de Catalunya, dient que a parer seu és millor que la política no intervingui en les qüestions lingüístiques. ¿Sap aquest senyor que a Catalunya es parlen més de 150 llengües? ¿Sap que la Constitució (Art. 3.1) estableix que “el castellano es la lengua española oficial del Estado”? ¿És que declarar una llengua oficial no és una mesura política? Els que volen suprimir la immersió lingüística es declaren defensors del bilingüisme. ¿Coneixen algun noi o noia de 12 anys que no sàpiga parlar el castellà després dels anys d'aplicació de la immersió? i, en canvi, ¿creuen que tothom sap parlar el català? ¿Què entenen per bilingüisme? I, a més, ¿cal parlar també de qüestions econòmiques, d'infraestructures i del dèficit fiscal de Catalunya?

Potser no val la pena continuar posant de manifest les contradiccions de l'aplicació de l'estat de dret a Espanya i cal començar a pensar en els camins propis que permetin l'expressió democràtica del poble de Catalunya com a únic camí per donar resposta a les nostres necessitats.