El fum i el teatre

És molt coneguda la descripció que fa Josep Pla del sistema que utilitza per escriure. Ell parla dels adjectius, és clar, però tothom sap que és en la tria de l'adjectiu on Pla fonamenta el seu discurs literari. Convé que retinguem que ell considera que “la feina més difícil de l'ofici d'escriure és l'adjectivació” i que “adjectivar vol un cert temps. No és pas fàcil. Necessita observació, una certa imaginació i sovint prou paciència. És a dir, encara: adjectivar significa obtenir algun resultat concret”. Tota aquesta dissertació, la fa davant d'un metge que li recomana que no fumi tant. I acaba així: “El que només li voldria dir és que el fumar m'ajuda a tenir espais de temps per trobar adjectius. És tot el que li volia dir. Res més”. Pla fumava per mirar de superar el tedi de la vida i per poder treballar en condicions.

Si a algú se li acudís portar dalt d'un escenari la vida o l'obra de Pla i si algú considerés que, dalt d'aquest escenari, un dels personatges ha de ser el mateix Pla (o el record que en tenim), el més normal, ateses les circumstàncies, és que decidís que l'actor que fa de Pla ha de fumar.

Això ja ha succeït. En la precisa, delicada i suggestiva adaptació que Joan Ollé ha fet d'El Quadern Gris, amb la Carulla, l'Anguera i l'Iban Benet, Pla fuma i resulta que fuma molt. És el que toca. Només faltaria que un Pla revisitat pel gran Anguera, savi i actor enorme, no fumés. No s'entendria res.

Abans d'estrenar l'espectacle, la companyia va fer cap al Mas Pla en una visita d'homenatge i també per amarar-se del seu univers. Quan el nebot de l'escriptor va obsequiar Anguera amb un paquet d'Ideales, un dels paquets que Pla feia servir per construir les seves cigarretes, la cara de l'actor es va transformar. No sé si és el que fuma a l'escenari, però, en tot cas, aquell paquet és sempre sobre la taula on Pla/Anguera disserta sobre la vida, la mort i l'ofici d'escriure. Ara volen prohibir que en un teatre els actors puguin fumar. No hi entenen res. És una solemne collonada que va més enllà de la llei i que s'acosta, inefablement, a l'estultícia.