Què els mou?

Fa temps que em faig la mateixa pregunta, i me la torno a plantejar cada vegada que arriben les eleccions locals. Quins motius empenyen uns quants ciutadans a voler entrar a la casa de la vila com a alcalde o com a simples regidors del seu poble? Temps enrere aquesta dèria s'embolcallava en el mantell dels ideals o en l'esperit de servei a la comunitat. Cap d'aquestes motivacions tenen avui gaire vigència. Els ideals s'han tergiversat i defensar els interessos comuns és d'un romanticisme passat de moda. És possible que quedi algú, però és testimonial. Gent ben normal no poden entendre aquest afany per entrar al consistori quan s'ha vist que la majoria d'alcaldes en surten escaldats. Tant és que hi dediquin moltes hores de treball i que procurin ser transparents. La majoria abandonen fastiguejats per les crítiques que reben pel que han fet, i el que és pitjor, a vegades, per coses respecte a les quals no tenen cap responsabilitat. Tots els alcaldes que conec han plegat en circumstàncies adverses. No sé per quina raó no saben deixar-ho a temps.

Hi deu haver altres motius que porten la gent a una candidatura: l'eròtica del poder, remenar les cireres alienes, autodemostrar-se la vàlua personal, passar la mà per la cara a l'adversari, fer carrera política i, posats a pensar malament, aprofitar el càrrec per obtenir un benefici privat. Quantes coses mouen el món de la política!