Tres-cents dies de sol

No calia que ho llegíssim per creure'ns-ho. Ja ho vèiem venir que la Generalitat escurçaria també el vestit de la propaganda institucional en aquest programa general de retallades que aplica l'administració sorgida de les darreres eleccions. I això que aquella propaganda, amb la seva inclinació natural a l'optimisme i a estimular una idea positiva de les coses, ara faria més favor que mai. En l'ambient depressiu i pessimista que predomina al país, tal vegada contribuiria a aixecar una mica l'ànim decaigut dels ciutadans. En la propaganda institucional es veuen obres públiques que fan goig –viaductes vertiginosos, túnels espectaculars–, edificis històrics ben reconstruïts, joves mileuristes que somriuen, ancians alegres i actius, en fi, tot d'imatges agradables. Però això també es reduirà... En canvi, aquests dies s'està emetent un anunci que ha recollit aquell esperit, per bé que no és institucional sinó d'una marca de cervesa. De fet, continua la línia nostrada i popular que ja anava seguint aquesta marca en campanyes precedents. Un xicot és a la barra d'un bar, amb un diari a la mà, explicant a la cambrera, que no li fa gaire cas, les meravelles del planter del Barça. Una noia s'acosta a la barra i pregunta a la cambrera: “Què tenim?” “Que què tenim?”, exclama el xicot. I aleshores apareixen quatre nois que, en un recorregut nocturn per un carrer, van enumerant amb convicció unes quantes gràcies de la catalanitat, de les més conegudes i de les que no ho són tant, les millors anxoves del món, el recuit de Fonteta o els poemes visuals de Joan Brossa. Al final tornen a entrar al bar, a la porta del qual el noi i la noia d'abans estan prenent una cervesa amb un aire de complicitat. És un anunci que reconforta i que fa el paper que no farà aquesta publicitat institucional que ara ens estalvien. Que és triomfalista? Potser sí, i parcial, però ja està bé de flagel·lar-nos. Tampoc no fa cap mal recordar les coses senzilles i bones que tenim a l'abast. Com ara més de tres-cents dies de sol a l'any, que no és poca cosa, a Europa.