Homes drets, prenent el sol
Avui dia l'aturat aborigen accepta feines i sous que fa quatre anys no acceptava. Si sobra mà d'obra l'empresari pot triar, i per sobre del que només xampurreja quatre paraules en castellà, l'empresari agafarà el que el parli bé i a més sàpiga català, una altra llengua de propina i tingui estudis, encara que no els hagi d'utilitzar per a la feina. També ho tindran més fàcil aquells amb poques càrregues familiars que no pas algú amb un reguitzell de fills que, com tothom sap, es posen malalts cada dos per tres. En moments de forta competència pels llocs de feina, els que fa deu anys es van espavilar i van esforçar-se a aprendre bé el català i el castellà, els que van entendre que si els d'aquí no tenen més de dos fills és per algun motiu, i els que van aconseguir relacionar-se amb aborígens i crear-se una xarxa de relacions més enllà dels immigrants, tot i tenir-ho difícil com tothom, ben segur que acabaran sortint-se'n. Els que no, els podeu veure pel carrer drets, d'esquena a una paret, prenen el sol d'hivern. Esperen unes oportunitats que ja han fugit, i de tant en tant van a preguntar com poden per unes ajudes socials que cada vegada escassegen més. Una realitat molt crua, però molt real i de mal resoldre en un país que té la caixa buida. La integració no era un caprici dels nacionalistes, era per intentar evitar aquest drama que avui es viu.
