Eficàcia i política
A Figueres han estat llum d'un dia les dimissions de dos regidors. Dic regidors i no pas polítics: el volum de la ciutat encara permet poder ser regidor i militant d'un partit, i no haver de ser necessàriament també polític, és a dir –i dit sigui constructivament–, amb pelatge per donar i entomar, cintura per al joc del possible, fredor que hauria de rimar amb serenitat, etc. Als consistoris modestos hi ha persones sinceres d'esquerra i de dreta; convençuts independentistes i espanyolistes d'intensitat diversa, etc, això sí: tots bones, excel·lents persones, franques fins a l'ebullició i que, en general (especialment els d'esquerres), tenen més fusta per –i encantats de la vida– ser a l'oposició que no pas al govern. En canvi –i ara obrim l'objectiu a tota la fauna política–, que, a més d'aquestes característiques, siguin polítics, ja van més escasses. A Figueres les dites dimissions van més o menys lligades al fet que el regidor estat Esteve Gratacós es proposi tornar a la política en la mateixa llista dels edils disgustats, essent argument principal del disgust –segons hem llegit– afers “interns”, és a dir, personals i de partit (de raons n'hi ha a totes les famílies, no n'hem de fer res). Però ningú no ha qüestionat la proverbial i contrastada capacitat, eficàcia i discreció de Gratacós els vuit anys que va administrar una regidoria. I això és amb tota seguretat el que més hauria de comptar –el que més li hauria de convenir– per al votant corrent d'unes municipals.
