Bisbalencs

A David Bisbal li han dit de tot al Twitter per haver escrit un comentari –“Mai no s'han vist les piràmides d'Egipte tan poc transitades, tant de bo que aviat s'acabi la revolta”– que consideren que és sortir per peteneres quan un país intenta esbandir-se un dictador. Al cantant se li retreu que no analitzi les revoltes en el món àrab des del punt de vista d'uns pobles que reclamen democràcia sinó des del seu interès particular, però mostra un comportament idèntic al dels governs i les empreses occidentals. Si Bisbal troba a faltar el brogit al voltant de les piràmides, el sector turístic català pensa que tant de bo la inestabilitat duri molt perquè així vindrà cap aquí part del turisme que evita Egipte, tot recordant que bé que van anar les guerres iugoslaves per captar clientela a la costa croata. I la ministra d'Afers Exteriors espanyola, Trinidad Jiménez, s'afanya a dir que el cas del Marroc és molt diferent al d'anteriors protestes al nord d'Àfrica... el mateix dia que apressa la UE a prorrogar l'acord de pesca amb aquest país i sense especificar que l'única diferència per al govern socialista espanyol és que Mohamed VI no és membre de la Internacional Socialista, com sí ho eren el Mubarak egipci i el Ben Ali tunisià dels quals no va dir res fins que els van esbandir. La suposada frivolitat de Bisbal contrasta amb la preocupació dels governs occidentals pel que està passant a Líbia –on els opositors a Gaddafi estan provocant un altre encariment del petroli–, a Tunísia –ara que amb la crisi econòmica havia disminuït el trànsit de pasteres, ja hi tornem a ser!– i al món àrab en general, perquè de la mateixa manera que les dictadures no fan por, la fa la democràcia si guanyen els islamistes petadors de trens i avions.