Ha vist les notícies?

Dick Morris és consultor polític i exassessor de Bill Clinton. Morris diu: “Ara ja fa uns anys que estem mirant per l'altra banda dels prismàtics. Els espectadors han abandonat les butaques i són a l'escenari”. Els prismàtics, doncs, ja fa temps que tenen nous amos i amb les revoltes que sacsegen als països àrabs ho veiem cada dia. Les revoltes des de Tunísia a Líbia passant per Egipte i el Marroc les hem seguit i les seguim cada dia, minut a minut, gràcies al Twitter i al Facebook més que no pas per les grans cadenes de televisió, que moltes vegades només fan d'altaveus o d'aparadors d'aquestes informacions. El poder que donen aquestes tecnologies, els nous mitjans de comunicació, serveix per encarar dos sectors clarament enfrontats i antagònics: els que busquen en les noves aplicacions tecnològiques la independència i la llibertat que no troben en la societat, i els que busquen fer-les servir per donar suport als seus poders fàctics.

Aquell principi bàsic de l'era dels mitjans de comunicació de masses en què els mass media eren les tribunes on les elits parlaven a les masses ja fa dies que s'ha capgirat i són les masses les que parlen a les elits. Allò que tothom veia els mateixos programes i que per tant es podia arribar a tothom amb la mateixa publicitat com exposava George Orwell a 1984 ja no existeix. Aquesta, de moment, pot ser l'única fórmula per allargar una cohabitació entre la manera d'informar de tota la vida i la que imposa la tecnologia que a curt termini farà que ens preguntem a quin preu pagarem la veracitat i el rigor de les notícies. Què passarà quan tothom es converteixi en periodista o analista i expliqui la seva visió de les coses, sense limitacions? Serà una visió contra l'altra? Quedarà algú a qui explicar notícies? Cada vegada hi ha més persones que creuen que la veritat només es troba a la xarxa i diuen que només és qüestió de temps, que aquesta tendència s'acabi imposant als mitjans de comunicació clàssics, immersos en una crisi estructural. En alguns aspectes no els falta raó, però aquestes noves maneres d'informar també tenen els seus perills i els seus servilismes, perquè són eines fàcils de manipular. I si no, el temps ho dirà.