Misèries humanes

Hi ha dos fets relacionats amb el Barça que són alliçonadors dels temps que vivim. Un diari català d'esports va suprimir Joan Laporta d'una fotografia on se celebrava un èxit del club; i un diari madrileny va esborrar un jugador del Bilbao d'una imatge per sostenir que Villa havia marcat en fora de joc. Podem atribuir aquestes accions a algun cap obcecat o a un sàtrapa que ha volgut ser més papista que el papa. L'estalinisme esborrava els companys de viatge de les fotos a mesura que els anava eliminant, i els serveis d'intoxicació dels nord-americans s'inventen amenaces que no existeixen per justificar accions que anorreen països. Hi ha poders que fan servir aquestes pràctiques per manipular la veritat (com el patètic discurs d'ahir de Muhammar alGaddafi), però els fets són incanviables. On és l'ètica i la responsabilitat d'aquesta mena d'individus? Quin fi justifica aquests mitjans? Potser és el que pretenien els promotors del 23-F d'infausta memòria: tornar a tancar el país en una presó ideològica i repressiva. Ho comentàvem amb un company generacional: quan més pensem en el que va representar la caiguda de la República, més ens emprenyem. Deixant de banda els errors i les malifetes, quan més coneixem l'humanisme que impregnava aquella gent, l'esperança que tenien en un futur millor o la seva lluita insubornable per la llibertat, més lamentem el país que hauríem pogut ser i que ens van escatimar per la força de les armes i d'una ideologia perversa, barreja de pàtria i religió, com si el destí de les persones s'hagués de guiar des de la mentida i la hipocresia moral. De la imbecil·litat dels autors de la manipulació estalinista a la dels abjectes impulsors del 23-F, hi ha tot un compendi de la misèria humana.