LA COLUMNA
Globals
A diferència dels cristians, els hindús no estan sotmesos a la monotonia de tenir un sol Déu. Ells en fabriquen un per a cada problema. Sembla una manera enraonada d'encarar les relacions, sempre un pèl confuses, entre humans i divins. Encara que alguns acusin els hindús de practicar la idolatria, s'ha de tenir en compte que si els preguntes sobre això solen respondre que tots els déus són, en el fons, la mateixa cosa i que si en trien una o altra manifestació és només per afinitats personals. Vull dir que tenen el seu preferit –pot ser Ganeixa o Indra, Xiva o Krixna-, però que no hi ha competència entre ells, que es tracta d'una simple qüestió de gustos. L'última novetat en el repertori l'acaba de proposar un tal senyor Prasad. En una misèrrim poblat de la remota regió d'Uttar Pradesh, el senyor Prasad ha erigit un temple per venerar una nova divinitat: la llengua anglesa. És una opció idealista. El senyor Prasad ha arribat a la conclusió que per alliberar les castes més pobres de la misèria els cal saber anglès. No hi ha cap treball mínimament ben pagat a l'Índia que no comporti l'obligació de saber anglès. Així doncs, els seguidors de la Deessa Llengua Anglesa quan es casen han de passar per un ritual que els obliga a ensenyar l'anglès als seus fills. I cada tarda, a l'estil de les mesquites, al temple del senyor Prasad uns altaveus reciten l'alfabet anglès, de l'A a la Z. Es tracta d'operacions simbòliques en la campanya de fer de l'anglès la llengua nacional del país... Mancats de temples hindús, què podem fer els catalans per arreglar la cosa de l'anglès? Potser les tradicions religioses més nostrades ens hi poden ajudar també. En altre temps, el bisbe Torras i Bages predicava que “Catalunya serà cristiana, o no serà”. Potser sorgirà un líder –un President de la Generalitat?– que un dia farà seu l'eslògan que ens garanteixi un futur nacional i una economia competitiva. Vull dir que digui, clar i català, que “Catalunya serà trilingüe, o no serà”.