Competitititivitat

Una vegada vam sentir dir al filòsof José Antonio Marina, amb ironia, que, a criteri seu, a la paraula competitivitat hi sobra un ti. Entre castellà i català el mot és gairebé equivalent i vam pensar que Marina té raó, que la seva petita broma era encertada i que en català el ti també hi sobra. Aquesta setmana, però, s'ha presentat a Madrid una entitat anomenada Consell Empresarial per a la Competitivitat que, veient qui el forma i les societats que l'integren, sembla que al nom encara hi falten uns quants ti. Potser hauria de ser Competitititivitat i encara faríem curt.

Disset dels principals grups empresarials que cotitzen a l'Ibex-35. Banc de Santander, BBVA, la Caixa, Repsol, Acciona, Iberdrola, Ferrovial, ACS, Telefónica, El Corte Inglés, Planeta, Mapfre i la llista continua. Massa pocs ti per tanta ambició de competitivitat. Abans hem esmentat el mot entitat per referir-nos a allò que es va constituir. És una paraula modesta que tant pot servir per definir una agrupació sardanista com un club de futbol de segona regional.

No, el mot que es va emprar en la presentació va ser lobby, que és més propi del món econòmic, ianqui concretament, una paraula en què no hi sobra cap ti i que té molta més bufera que la humil entitat. Un lobby és una cosa que fa respecte i que, encara que es presenti en ple dia, insinua alguna forma de poder a l'ombra i de maniobres d'influència des de l'opacitat. El lobby diu que es dedicarà al think tank –bonica expressió també–, com la fundació del senyor Aznar, que també el practica.

Entre les finalitats declarades, totes lloables, naturalment, hi ha, de forma explícita, la de crear opinió. Ens podríem haver fixat en alguna altra, d'aquestes finalitats, però hem triat aquesta. Qui avisa no enganya: el lobby es proposa crear opinió i sens dubte té mitjans i recursos perquè aquesta opinió es filtri subtilment com pluja d'abril. Res de nou. De fet, ja fa temps que ho fan. I llavors encara sembla que les idees que circulen no vénen d'enlloc, que broten espontàniament i que ningú no les adoba.