DE SET EN SET
Dissincronia
Vivim un moment de dissincronia. Assistim a canvis socials i tecnològics que van a la velocitat de la llum però els pilars organitzatius i conceptuals derivats de la revolució industrial continuen fermament arrelats. Per entendre'ns, és com si anéssim creixent, fent-nos grans, però algú s'entestés a posar-nos la roba tres talles més petites del que ens tocaria. La incomoditat és òbvia. I es produeix en àmbits clau. No són d'estranyar doncs alguns dels resultats de l'estudi Valors tous en temps durs. La societat catalana a l'Enquesta Europea de Valors del 2009, de la Fundació Lluís Carulla i Esade. I ho va definir perfectament Àngel Castiñeira, acadèmic de la Càtedra Lideratges i Governança d'Esade: “Hi ha una tendència cap a la vida tunejada”. Quan algú tuneja és que no troba res en el mercat que s'adapti a les seves inquietuds, perquè no percep cap producte que respongui a les seves necessitats, que el satisfaci, i això és el que passa amb les estructures organitzatives en aquests temps de proliferació de tecnologia digital, connectivitat i xarxes socials. El format tradicional que ofereixen les formacions polítiques, les rígides disposicions verticals en l'àmbit dels organigrames de les empreses, el paper extremadament passiu que es reserva als estudiants en l'àmbit de l'ensenyament, són alguns dels exemples que provoquen desànim entre els qui desitgen una transformació per optimitzar plenament els recursos que se'ns han posat a l'abast i la seva motivació. I el desencoratjament i la falta de compromís és l'últim que ens convé per superar la situació en què ens trobem i progressar.