La velocitat i el ‘tocino'

Després dels Gaudí, i dels Goya, ara al cine català que triomfa li tocaria ser al passeig de la fama de Los Angeles i beneficiar-se de tota la parafernàlia i projecció mundial que acompanya els premis de Hollywood. Com que Pa negre no aspira als Oscar que es lliuren aquesta matinada, tota la meva energia positiva l'enviaré mentalment a Randy Newman. És l'autor de We belong together de Toy Story 3, una de les quatre nominades a millor cançó d'una pel·lícula. Després de la de Vilallonga és la que m'ha emocionat més. De fet l'he revisionada de manera especial. No tant per captar matisos, sinó per exigència familiar.

A casa estem enlluernats per la velocitat, l'alta i la lenta. Per la del Pam, que és com hem rebatejat Buzz Lightyear, i per la del tocino vidriola (faig servir aquest dialectalisme perquè no em malinterpretin els culers). Ens enlluerna la velocitat, però no tant com als nostres polítics que tan aviat ens fan anar de bòlit com ens posen frens. De 80 a gairebé 130, i de 120 a 110. Poc s'ho pensa Gaddafi, el debat afegit que ha generat. Tot sigui per l'estalvi energètic, per la seguretat, o el medi ambient. He buscat a l'enquesta europea de valors d'Esade i la Fundació Carulla si la velocitat és un valor tou per a un temps dur. Com que en les conclusions d'aquest estudi es fa servir argot i llenguatge automobilístic: s'hi diu que els catalans hem tunejat els valors i hem esberlat l'“hegemonia de les institucions socials tradicionals”, he pensat que alguna pista hi trobaria. El que s'hi acosta més és que un 73,9% valora invertir poc temps de desplaçament entre feina i domicili, i ens angunieja que la gent no pagui al transport públic. A partir del 7 de març, per animar-nos a agafar el tren, i de retruc estalviar benzina i gasoil, Renfe abaixarà un 5% el preu dels bitllets de Rodalies i mitjana distància. Els de l'AVE, no. És clar, perquè l'AVE que té llicència per enlluernar mig Espanya, no entra en l'estalvi energètic: és un valor.