Postil·les al darrer document del Fòrum Joan Alsina

El dia 23 de febrer es publicava un document dels meus germans de presbiteri del Fòrum Joan Alsina anomenat Escassetat de capellans. Sense cap ànim de confrontació, crec que els cristians i cristianes de Girona tenen tot el dret a escoltar opinions diverses i a ésser crítics amb els missatges que els arriben, no només quan provenen dels qui detenen el poder eclesial, sinó també quan vénen de grups de base.

El document tracta una qüestió candent en la nostra Església: l'escassetat de capellans. Primer de tot cal subratllar que aquesta escassetat no és un fenomen de l'Església en el seu conjunt. Les últimes dades de l'any 2009 assenyalen que el nombre de preveres catòlics arreu del món va créixer un 1,4 %, i on més van augmentar les vocacions va ser al continent europeu.

Deixant de banda les dades, és cert que algunes diòcesis tenim una davallada en el nombre de vocacions. Les causes d'aquesta davallada –segons el Fòrum Joan Alsina– no responen a la situació històrica per la qual passa la societat i l'Església, sinó a la seva obsoleta estructura jeràrquica. En la nostra opinió cal assenyalar que les causes de la davallada vocacional són múltiples. Els sociòlegs parlen de la desafiliació massiva de les institucions públiques, de la qual l'Església no s'escapa; de la desaparició de l'home públic, aquell subjecte compromès amb les causes polítiques i religioses; de la crisi de les estructures d'acollida que en altre temps orientaven les vocacions: la família i l'escola. Hi ha un eixam de causes que fan difícil que una vocació religiosa arribi a bon port.

Davant aquesta davallada vocacional –seguint el document que comentem–, hi ha dues actituds clarament regressives: la primera “proposa un reforçament de l'ortodòxia i un replegament a les trinxeres dels concilis de Trento i Vaticà I”. Per aquests, l'única acció eficaç seria la intensificació de les pregàries. La segona actitud consistiria a carregar de feina els preveres per tal que, agrupant parròquies, aconseguissin arribar arreu.

No entenc que pregar per les vocacions signifiqui eo ipso un replegament vers el concili de Trento. Més aviat em sembla que la pregària ha de ser l'eix vertebrador de tota pastoral vocacional. Pregant admetem que no tenim la solució de tots els problemes. Les vocacions sacerdotals són un bé indisponible, aliè als plans estratègics.

Pel que fa a la multiplicació de tasques que cada cop més afeixuguen els preveres, cal reconèixer que suposen un problema greu i que cal vetllar per la salut i el bé dels preveres. Tanmateix, la concentració de parròquies no obeeix només a la manca de vocacions. Les noves realitats socials fan que molts pobles agrupin serveis, no només religiosos, sinó també escolars o assistencials. El sociòleg Mn. Joaquim Cervera proposa al seu llibre Església, mare i creu un pla que concep dos-cents centres pastorals arreu de Catalunya que agruparien les diverses parròquies.

Finalment el document proposa la solució del Fòrum Joan Alsina a la davallada de vocacions. Es proposa una Església carismàtica on l'Esperit distribueix els seus dons a pleret i no hi ha diferències entre ministres ordenats i fidels laics, únicament una comunitat que “encarrega” (sic) el servei ministerial. Darrere aquestes idees se'ns diu que hi ha “un document que fa temps van publicar un grup de dominics holandesos” (sic).

La proposta que acabem d'esmentar es basa en el document dels dominics holandesos Església i ministeri, que es va repartir a 1.300 parròquies d'Holanda l'octubre de 2007. Les idees bàsiques d'aquest opuscle es troben ja a l'obra del teòleg Edward Schillebeeckx El ministeri eclesial: responsables en la comunitat cristiana de 1984. La proposta no és precisament una novetat.

La qüestió del ministeri ordenat afecta al moll de l'Església. Si el prevere és un encarregat de la comunitat perd automàticament la seva profunditat sacramental, l'assemblea eclesial es converteix en un happening més o menys reeixit.

El teòleg alemany Gisbert Greshake subratlla que “l'ordre sacerdotal no és la col·locació d'algú en un lloc de responsabilitat o el reconeixement d'unes potestats jurídiques, sinó la donació de l'Esperit”. També Hans Küng a Estructures de l'Església insisteix que el ministeri no es pot deslligar del carisma, sinó que l'ordenació sacerdotal és un do gratuït. Un ministeri que respon a l'encàrrec de la comunitat pot esdevenir una institució de poder.

A les vigílies del dia del seminari felicito els meus germans del Fòrum Joan Alsina per mostrar interès per la manca de vocacions que tenim. M'uneixo a ells en aquesta preocupació, i espero que també molts cristians de la nostra Església de Girona sentin urgència per treballar –i pregar– perquè molts joves es plantegin la seva vida com una crida al servei.