Virgili a Santa Coloma
Divendres passat es va inaugurar a Santa Coloma de Farners l'exposició itinerant Catalunya, terra pagesa i el nombre de cadires ocupades va ser proporcional a la incidència material d'aquest sector en la nostra economia: 1,5% del PIB i una davallada en els darrers quinze anys de més del 40% de professionals amb plena dedicació. Faves comptades, doncs: el món de pagès sembla que s'acaba. I el cas és que et plantes davant les magnífiques fotos de la Unió de Pagesos escoltes després el seu coordinador i acabes demanant-te si ens hem begut l'enteniment. L'activitat agrària no ha de quantificar-se només en diners i paladars satisfets, sinó també en geometria de l'espai, en colors, en olors, en paraules i actituds. Per molt que parlem de modernitat, de confort i seguretat, el pagès continua sent el dissenyador i el gerent més necessari, perquè ho és de la natura. Que lluny queda l'esperit d'aquelles Geòrgiques de Virgili, d'aquell llarguíssim cant moral en què el poeta eleva a la categoria d'art el càlcul de les estacions, de la cria del bestiar, de la poda dels arbres i l'explotació dels ruscos...
És clar que, ben mirat, potser no ens cal ni la lírica. Potser n'hi ha prou recordant als fins de paladar que sense els miraments del pagès no hi ha xefs guardonats, ni sommeliers encorbatats ni fòrums gastronòmics amb tantes i tantes cadires ocupades...
