L'infame adhesiu carmesí

Llegeixo, astorat, allò que signa el professor de la UAB Iván Tubau a l'edició per a Catalunya del diari El Mundo del 28 de febrer. Amb el títol Gomets vermells y estrellas amarillas, l'escrit del senyor Tubau denuncia que, segons el bloc Esukadi Información Global, alguns col·legis públics de casa nostra –no es diu quants, ni quins són– als nens que parlen en castellà a l'hora del pati els col·loquen un adhesiu vermell (Tubau remarca “la llaman gomet vermell porque acaso ignoran que pegatina y roja son palabras catalanas y castellanas a la vez”) per assenyalar que no són catalans “com cal”. Després de referir-se a Joan Triadú quan afirmava, pel que fa al català, que el que s'ha guanyat a les aules s'ha perdut al pati, on els nens s'entenen en castellà, Tubau expressava un temor: “Por lo visto, ha llegado la hora de recuperar el patio, al precio que sea”. Segons ell, un preu molt alt, perquè el gomet és comparable a aquella estrella groga que estaven obligats a portar els jueus a l'Alemanya nazi per tal de ser identificats “como cuerpos extraños en aquel paraíso nacional-socialista”. Més endavant, Tubau explica que la informació procedeix del Parlament de Catalunya. Albert Rivera, diputat i president de Ciutadans de Catalunya, ha denunciat el fet col·locant-se a la jaqueta el gomet vermell de “reo del delito de hablar en castellano”. Aital notícia, com he dit a l'inici de la columna, l'he llegit amb profund astorament. De veritat hi ha col·legis que marquen amb un senyal d'ignomínia els nens que parlen castellà? Si és així, per què no se'ls denuncia, per què no se'n fa públic el nom i el dels impresentables mestres que formen part de la bastarda conxorxa? Ah, no, en lloc d'això, resulta més fàcil i més rendible incloure la discriminatòria aberració en un context genèric que faci pensar als lectors que no es tracta de casos puntuals i aïllats –ep, en el cas que la informació sigui certa–, sinó que és la tònica habitual al conjunt d'escoles públiques de Catalunya.