Articles

Ull de peix

Sobre escorpins

Sí: som independentistes perquè no
ens deixeu respirar

Ara corre la brama que, d'independentistes, no n'hi ha tants, sinó que es tracta de gent descontenta amb Espanya. O sigui que si tu ets independentista, faci el que faci Espanya, ets un independentista de debò, però si ets dels qui estan disgustats perquè no els tracten bé, ets un fenomen passatger. Això és sociologia recreativa: què ha portat els tunisians, els libis, els egipcis, els iemenites a sortir al carrer per demanar poder respirar? Estan contra la dictadura? Noooo! I ara! És que la dictadura els tracta malament. Si els tractés bé, s'estarien a casa contant rondalles als fills i mirant-se el melic.

No faig paral·lels, però quan un poble protesta és, sempre, perquè ha estat maltractat. Si Espanya rectifiqués, jo també estic segura que l'independentisme baixaria. Però per a això, cal, en primer lloc, que renunciï a l'espoli fiscal, cosa que està molt lluny dels seus projectes; cal, en segon lloc, que deixi de construir una Espanya radial en què el paper de Catalunya és purament provincial, i això, primer mortets que cedir-ho; cal a més que els sipais encarregats d'ofegar el català siguin cridats a l'ordre i deixin que el català es recuperi de la greu malaltia que pateix, i això va contra l'essència mateixa de l'espanyolitat; cal, a continuació, que ens deixin autogovernar-nos, cedint els nostres recursos energètics a la nostra administració, retornant els ports i els aeroports a les seves funcions econòmiques normals i cedint el control dels transports; després cal que deixin de fustigar-nos amb la cançó de l'enfadós de TV3 i de les seleccions esportives. És a dir, calen condicions d'igualtat (que a l'altiplà en diuen “de privilegi”!). Com consentir, però, una igualtat en què, quan no es pot fer trampa, el Barça és el Barça i és imbatible?

Sí: som independentistes perquè no ens deixeu respirar. Però passa com en el conte de la granota i l'escorpí: aquest va demanar a la granota que la deixés pujar a la seva esquena per travessar el riu. “I si em piques?”. “No, dona, que si et piqués moriríem totes dues ofegades”. I la va portar. A mitjan camí, l'escorpí va picar la granota. “Per què ho has fet?”. “No ho sé: és la meva natura”. Doncs això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.