El ridícul sense classe

Recordo perfectament la vergonya que passava quan de petita, a l'hora de pagar en una botiga, després de comprar roba, la meva mare demanava descompte. Recordo que tot i que la resposta sempre era que sí (aquella burgesia benestant de la Barcelona dels seixanta s'assegurava el tret) jo patia preocupada per si la contesta no era favorable. També recordo com m'incomodava quan, a l'estiu, al mercat de Sant Antoni de Calonge, la meva àvia, sense cap escrúpol i negociant fins al final el preu dels albercocs, demanava a les pageses si la síndria era realment dolça o si aquells ous que ens emportàvem eren del tot frescos. Ho recordo molt bé, i m'adono que ja fa anys que em faig gran perquè ara sóc jo la que demano el descompte o la que reclamo que les carxofes, els pèsols o les faves que m'emporto siguin tendres. Ara sóc jo la que ho faig i és la meva filla la que passa vergonya.

Ella, que ara viu intensament, com tot el que fa a la vida, una adolescència plena, ho troba innecessari i em demana que em contingui. Innecessari i un punt ridícul. La meva feina és explicar-li que ridícul es defineix com una idea, cosa o actitud que per la seva estranyesa produeix comicitat, que és el que és escàs i insuficient o allò que resulta absurd que algú faci.

És ridícul quan algú pretén alliçonar un altre i en realitat no sap un borrall de res. És ridícul quan algú es dóna ínfules d'alguna cosa que mai ha tingut ni tindrà. I és ridícul actuar, en qualsevol parcel·la de la vida, amb supèrbia i mediocre arrogància. I li segueixo explicant que una persona que no fa mai el ridícul, una persona amb classe (que no és el mateix que una persona amb diners), afronta la vida de cara i no s'amaga davant situacions difícils o incòmodes. Que una persona amb classe no fingeix allò que no és, sigui el que sigui, perquè no li cal. Que una persona amb classe no opina quan no sap, si de cas pregunta. Que una persona amb classe és educada sempre, demani o no descompte, i no només en funció d'on i amb qui estigui. Que una persona amb classe sap valorar, a cada oportunitat que té, com és d'important donar exemple als seus.

I, finalment, li dic que ella, que vol ser una persona amb classe, intenti, si pot, no fer mai el ridícul.