Carod-Rovira

A final del començament d'aquest segle, vam veure el ràpid ascens polític de Josep-Lluís Carod-Rovira, la qual cosa, cal dir-ho amb veu forta, significava també el desenvolupament del catalanisme autèntic fins a unes alçades mai vistes. Carod-Rovira és, no hi ha dubte, un parlamentari excepcional, però no ens enganyem, si no hagués esgrimit la vocació clarament independentista ni hauria arribat tan amunt ni el seu partit hauria aconseguit mai tenir tants diputats. Va ser la feliç conjunció d'un orador carismàtic i intel·ligent que feia surar el subconscient d'un poble oprimit i vituperat el que va convertir Esquerra Republicana de Catalunya en la tercera força política del país i també en la frontissa que obriria les portes del govern a les esquerres polítiques.

Potser la mesura de l'èxit d'en Carod va ser precisament haver aconseguit que es comencés a parlar d'independència amb tota naturalitat i que hi pensés gent que no s'ho havia plantejat mai. Massa temps va passar en què semblava que la catalanitat completa no es plantejaria mai i, com a conseqüència, està costant el que està constant acabar-li de donar forma. Potser més tard que d'hora, però és el cas que el país ja dóna senyals de fer bo aquell antic precepte que “en el fons, en el fons, de cada català hi ha un independentista”. El que sí resulta una incongruència i un error tàctic que es pot pagar molt car és que el futur de Catalunya prescindeixi d'un home amb la seva capacitat política, la seva habilitat parlamentària i la seva integritat humana i catalana.

Que l'home ha comès errors? Sí! Però també és veritat que ha tingut molts i molts més encerts i que n'ha après, del que no li ha sortit bé. La miopia o l'egoisme i la personal ambició d'alguns no els permet acceptar-ho, però els catalans han de saber evitar de caure en el que precisament volen llurs enemics: fer desaparèixer Josep-Lluís Carod-Rovira de l'escena política dels catalans i fer molt de mal a la militància catalanista.

La recuperació de Carod significarà un pas endavant molt important en la cerca del tan anhelat Estat Català o, per ser més precisos, la República Catalana.