Cava

He llegit a les pàgines de l'Avui que les vendes de cava català van batre rècords l'any passat. Sí: se'n van vendre gairebé 245 milions d'ampolles, un 11 per cent més que el 2009. Això vol dir que encara hi ha gent que té alguna cosa per celebrar.

Però no és aquesta la xifra que més em va cridar l'atenció, sinó dues més: la primera, que les exportacions al món van augmentar molt més que les fetes a Espanya i que el consum interior. La segona, i més important, que les exportacions fora de l'Estat espanyol ja representen el 60 per cent del total de les vendes. Per cert, que el principal consumidor europeu de cava és Alemanya; però, vaja, aquests sí que tenen motius per beure'n tant com vulguin, amb un govern que planta cara als problemes des del primer dia.

Bé, i què s'esperaven? Cada vegada que des de Catalunya intentem afirmar una mica la nostra personalitat, els sectors més cafres i cavernícoles d'Espanya criden a sometent i a fer boicot al cava. Els productors catalans bé que s'han de defensar, no troben?

I això, com es fa? Sortint a fora, exportant tanta producció com es pugui. Així les vendes dependran de les oscil·lacions més o menys previsibles dels mercats, però no de les dèries dels eixelebrats d'extrema dreta que, per a més inri, afirmen ser el súmmum de la democràcia i la tolerància.

I per què parlo del cava? No pateixin, que ara els ho explico: el cava marca el camí de Catalunya. Venguem a la resta del món tants productes com puguem i no ens preocupem tant d'Espanya.